Activitats de la Setmana de la Natura 2017. Del 2 a l’11 de juny

 

“La Setmana de la Natura és un moment de l’any per prendre consciència de la necessitat de conservar el medi ambient i el nostre patrimoni natural.

Durant 10 dies, s’organitzaran més de 300 activitats arreu de Catalunya per la conservació de la natura i el medi ambient, per a joves i per a grans, al mar, a la muntanya i a la ciutat.

La Setmana de la Natura comptarà amb centenars d’activitats de la mà d’entitats ambientals i organitzacions de tot Catalunya!

Si vols ser partícip de la Setmana, busca al mapa l’activitat que s’adequi als teus interessos i apunta’t-hi!”

Un exemple de les diferents activitats que es realitzaran són:

Font: http://www.setmananatura.cat

Anuncis

Una vegada hi havia una costa daurada…

Es preveu que el nivell del mar l’any 2100 hagi pujat 1’8 metres, segons el pitjor escenari, o +0’88 metres segons un escenari mig.

Segons el següent documental, des d’ara i fins l’any 2050 es preveu que entre 50 i 200 milions de persones s’hauran hagut de desplaçar a causa de l’increment del nivell del mar. Els habitants d’aquesta illa ja ho han hagut de fer:

Documental: “Una vegada hi havia una illaPèrdua de sorra

Ja en les darreres dècades, la línia de costa del 70% de les costes catalanes ha retrocedit una mitja de -0’7 m anuals. Aquest retrocés anirà a més, i es preveu que a la Costa Daurada és on hi hagi un major efecte de retrocés i per tant en la seva capacitat de càrrega recreativa actual, la qual no es podrà mantenir sense prendre mesures.
Una parella d’usuaris acostuma a ocupar entre 4 i 9 m2 de platja. Estaran plenament disponibles? Potser la gent ja no podrà utilitzar les platges de la mateixa manera de com ho fa ara? La platja serà un bé escàs? Podrà continuar essent d’ús “il·limitat i gratuït”? S’hauran d’establir en alguns llocs regulacions temporals d’ús de l’espai de la mateixa manera com ja es fa amb l’aparcament de vehicles?

Funció recreativa
A més a més, al reduir-se l’amplada de les platges, al litoral de la Costa Daurada s’incrementaria el risc de veure’s més afectat per l’efecte dels temporals, afectant a zones urbanitzades i a infraestructures, com ja succeeix ara a diferents platges del Maresme i la Selva.

Temporal

Quins costos tindrà tot això?

Segons els experts, la solució d’aportar més sorres es demostra que no és viable, ja que és un bé escàs i no hi haurà prou diners, prou energia ni prou sorra per protegir-ho tot i arribarà un moment que caldrà decidir com a societat, cap a on es vol anar: interessa protegir les platges de més valor natural? Les més turístiques? Les que tenen a prop la via del tren?

Recàrrega necessària

 

A la província de Tarragona és a on més metres cúbics de sorra s’estima que caldria recarregar per a recuperar la sorra que es vagi perdent i per poder mantenir la capacitat turística i la defensa de les infraestructures i urbanitzacions actuals

 

 

 

En una altra entrada d’aquest bloc ja parlàvem de la problemàtica de la sorra de platja com a bé escàs.

Una predicció molt visual és la de la següent seqüència d’imatges, del que li pot passar al delta de l’Ebre si el nivell del mar s’incrementa fins a 1 metre:

Retrocediment Delta de l'Ebre
Un dia algú parlarà que “Una vegada hi havia una costa daurada”?
Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.
 Fonts d’informació:
Documents d’aquesta jornada:
Notícies als mitjans:

La sorra de platja, un recurs natural “en perill d’extinció”!!

Sovint quan es parla dels impactes que l’home produeix sobre el medi ambient, a tothom ens venen al cap aspectes com el canvi climàtic, la contaminació o escassetat d’aigua, els residus, la contaminació de l’aire, la pèrdua d’espècies animals i vegetals, els incendis, la deforestació, les explotacions mineres, … Però pocs hem pensat mai que el consum de sorra de platja fos un dels recursos naturals més amenaçats de tot el planeta i que això pot tenir conseqüències devastadores per a l’home i el medi ambient!

Sí que havíem sentit a parlar de la regressió de la sorra de certes platges, però causada per l’increment del nivell del mar i per certes construccions de ports i esculleres artificials. Però pocs sabíem que aquesta regressió té orígens més amplis i greus i que afecta a tot el planeta, i que converteix el consum de sorra en un dels impactes ambientals més grans causats per l’activitat humana i el seu desmesurat creixement.

La sorra no és només el lloc on molta gent estira la tovallola a l’estiu per prendre el sol, és també el principal component del formigó amb el qual es fan edificis, es fan ponts, ports, viaductes, etc. Fins i tot és un dels principals components dels jardins i espais verds urbans, formant part del substrat de les gespes, del paviment dels parcs i places toves o dures, etc.

sorra

Però la sorra, en la forma, mida i estructura que és més útil per a l’home, és un recurs finit, originat a través de processos erosius i de transport fluvial que dura milers d’anys, des de les muntanyes cap al mar, on ha format deltes i platges, on estirem la tovallola però també on hi construïm el més a tocar de l’aigua possible, edificis, hotels, cases, ports esportius, carreteres, vies de tren, esculleres, que consumeixen a la vegada sorra per al seu formigó. Construccions que a més a més, sovint impedeixen el normal funcionament de la dinàmica natural del moviment de la sorra a les platges, provocant-ne sovint la seva ràpida erosió, tal com ja passa a molts punts del litoral català, especialment al Maresme.

I, per acabar-ho d’adobar, a tot això cal afegir-hi dos factors agreujants més: Un és el fet que tots els rius del món tenen múltiples preses que retenen les aigües i les seves sorres, impossibilitant els processos naturals d’aportació de nova sorra cap al mar. I l’altre és el canvi climàtic, que anirà fent pujar el nivell del mar i erosionant la cada cop més escassa sorra de les platges.

Es pot dir doncs que la sorra de platja, és un recurs natural “en perill d’extinció”.

Tot això i més, està molt ben explicat al següent documental:

http://www.tv3.cat/videos/4698072/La-guerra-de-la-sorra

Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis

Pateixen els arbres del Diver Parc d’Aventura ?

Des de la construcció del Diver Parc Lúdic el 2008, anualment l’Institut Català de la Fusta (INCAFUST) realitza un diagnòstic de l’estat fisiològic i sanitari dels arbres de suport de les activitats dels circuits del parc.

_MLM5894

_DSC0378

Per tal d’observar l’evolució fisiològica, sanitària o mecànica que puguin presentar els arbres, es realitza una inspecció de cadascun dels arbres mitjançant unes fitxes de revisió que segueixen la evolució anual dels arbres, així com mesures resistogràfiques d’alguns d’ells.

resistògraf

Aquests anàlisis ens serveixen per controlar la evolució de l’estat dels arbres i així, prendre les mesures adients per a la  substitució o canvi de suports si es veuen afectats per l’activitat; controlar la correcta cicatrització de ferides de poda per  prevenir les problemàtiques que hi puguin aparèixer; i vigilar els possibles atacs de fongs i insectes que puguin perjudicar els arbres.

_MLM5966

Amb aquesta informació podem garantir i acreditar el respecte de la natura en l’activitat del parc aeri forestal Diver per què en puguem gaudir molts anys i que l’activitat no afectarà a la supervivència dels arbres.

Carlos Mascarell

Director de l’Escola de Turisme del Baix Penedès

Una espècie d’ocell amenaçada a Catalunya nidifica a la platja de Coma-ruga

El Departament d’Agricultura i l’Ajuntament del Vendrell treballen en la protecció del corriol camanegre, que viu exclusivament al litoral.

S’està protegint amb uns tancats la part de la platja de Coma-ruga on aquests dies es reprodueix l’espècie.

Efectius del Cos d’Agents Rurals fan un seguiment acurat de les parelles i duen a terme una vigilància més intensa per protegir les nidificacions

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) i l’Ajuntament del Vendrell han presentat els treballs que porten a terme per a protegir el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), una espècie amenaçada que nidifica exclusivament al litoral.

El corriol camanegre és una espècie amenaçada a Europa i considerada vulnerable a Espanya i a Catalunya. Els últims anys s’ha extingit a part de la seva àrea de distribució al nord d’Europa, i a Catalunya es troba en franca regressió a conseqüència de la transformació del seu hàbitat principal, que són les platges.
Aquesta és una bona oportunitat per desenvolupar activitats d’educació i sensibilització ambiental sobre els valors naturals de les platges. I suposa també un atractiu més per afavorir un turisme de qualitat cada cop més sensible vers els aspectes ambientals.
Nueva imagen
Des del punt de vista científic i de recuperació del medi, es portaran a terme:
 
·         Delimitació de la zona de pas i acordonament amb pals de fusta (uns 300) tornejada i impregnada de sals de coure d’1,5 m de longitud i 12 cm de diàmetre separats entre ells uns 4,5 m i units mitjançant una corda de 14 mm de gruix per tal d’evitar el pas a la zona a protegir i per canalitzar el pas de la gent cap a la platja.
·         Senyalització amb cartells de fusta indicant l’existència d’una zona de protecció de fauna i flora autòctona protegides sense cridar l’atenció específicament sobre l’existència d’una zona de nidificació  i on s’especifiquin les limitacions d’accés i ús de la zona.
·         Informació ambiental: per tal de sensibilitzar i conscienciar la gent, així com per actuar d’informació i limitació per evitar accessos descontrolats a la zona que poguessin produir molèsties.
·         Vigilància més intensa per part del Cos d’Agents Rurals i Policia municipal per evitar trepitjades i gossos a les zones de nidificació  durant la temporada de cria.
·         Retardar al màxim l’inici de la neteja mecànica de les platges i fer-ho de forma coordinada per evitar el trepig de les postes que es localitzin.
·         Recuperació progressiva dels ecosistemes dunars desapareguts vetllant per aconseguir un recobriment vegetal òptim per a l’espècie en els sectors prioritaris.
Des del punt de vista educatiu i en col·laboració amb les escoles, es portarà a terme la senyalització d’itineraris per a coneixement dels ecosistemes presents a la zona que permetrà fer una observació de la fauna i de la flora del litoral.
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat > Medi Ambient i Sostenibilitat

 
Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis

Els establiments turístics de qualitat ambiental i l’hostatgeria i el restaurant del Monestir de Poblet

Estàs planificant algunes vacances o escapada a la muntanya, a l’interior o a la platja?

Si és així, t’informem que a Catalunya existeixen molts establiments turístics (hotels, fondes, campings, restaurants, bars, etc) que disposen d’algun certificat ambiental o etiqueta ecològica, o sigui, que desenvolupen la seva activitat amb un major grau de respecte i cura vers el medi ambient.

                                                         ISO 14001             Emas         Garantia de qualitat ambiental       

Per trobar quins són aquests establiments, pots consultar la següent web: http://www.catalunyaqualitat.cat

O també: http://www.turismesostenible.info/

I, malgrat de no disposar encara de cap certificació oficial, us volem destacar el Monestir de Poblet , la seva Hostatgeria, el seu Escola-Restaurant, que és gestionat per la Fundació Santa Teresa conjuntament amb la Comunitat Monàstica de Poblet, i també el seu entorn, el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, perquè també desenvolupen la seva activitat amb un major grau de respecte i cura vers el medi ambient.

Prova d’això en són per exemple els següents reportatges:

El medi ambient – Poblet, la sostenibilitat mil·lenària: El monestir de Poblet es va fundar fa gairebé nou segles. Però les arrels històriques no es contradiuen amb les innovacions més modernes i, entre elles, les mesures ambientals.

La gestió del bosc de PobletEl principal valor del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet és el bosc, inclòs en el Catàleg de Forests d’Utilitat Pública des del 1862.

Aquesta gestió inclou mesures ambientals innovadores tals com cobrar una taxa per a la caça de bolets amb la finalitat d’establir un punt de partida per la regulació de la recol·lecció dels bolets als boscos catalans des d’un punt de vista tècnic i com a possible estratègia per afavorir la gestió forestal i el desenvolupament rural.

%d bloggers like this: