Fundalis és present al 19è Congrés de l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya (APEVC)

ESPAIS VERDS 2.0 L’adaptació dels espais verds als canvis climàtics, tècnics i socialscongres

Sota aquest títol es celebrà la setmana passada a Amposta el 19è Congrés de l’APEVC, l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya, amb 13 ponències i la participació de més de 100 congressistes, entre ells tècnics de Fundalis.

http://www.apevc.cat/congrés

A destacar les ponències sobre:

  • La introducció de noves espècies en jardineria sosteniblecongres-2
  • Canvis en la gestió de la vegetació per reduir el risc d’incendis en zones de transició. La pirojardineria.
  • La gestió dels escocells més enllà dels herbicidescongres-3
  • Què vol dir jugar? Com el disseny de jocs infantils ho pot fer possible o impossible?
  • Nova “plaga social” en platanerscongres-4
  • Els sistemes de drenatge sostenible com a estratègia urbana congres-5
  • Criteris ambientals en el disseny d’espais verds de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. congres-7
  • La utilització d’herbàcies de flor en jardineria extensiva com a substitut de gespes i desbroços  congres-9

congres-11

  • Certificació de seguretat de l’arbrat per a parcs d’aventura

Una vegada hi havia una costa daurada…

Es preveu que el nivell del mar l’any 2100 hagi pujat 1’8 metres, segons el pitjor escenari, o +0’88 metres segons un escenari mig.

Segons el següent documental, des d’ara i fins l’any 2050 es preveu que entre 50 i 200 milions de persones s’hauran hagut de desplaçar a causa de l’increment del nivell del mar. Els habitants d’aquesta illa ja ho han hagut de fer:

Documental: “Una vegada hi havia una illaPèrdua de sorra

Ja en les darreres dècades, la línia de costa del 70% de les costes catalanes ha retrocedit una mitja de -0’7 m anuals. Aquest retrocés anirà a més, i es preveu que a la Costa Daurada és on hi hagi un major efecte de retrocés i per tant en la seva capacitat de càrrega recreativa actual, la qual no es podrà mantenir sense prendre mesures.
Una parella d’usuaris acostuma a ocupar entre 4 i 9 m2 de platja. Estaran plenament disponibles? Potser la gent ja no podrà utilitzar les platges de la mateixa manera de com ho fa ara? La platja serà un bé escàs? Podrà continuar essent d’ús “il·limitat i gratuït”? S’hauran d’establir en alguns llocs regulacions temporals d’ús de l’espai de la mateixa manera com ja es fa amb l’aparcament de vehicles?

Funció recreativa
A més a més, al reduir-se l’amplada de les platges, al litoral de la Costa Daurada s’incrementaria el risc de veure’s més afectat per l’efecte dels temporals, afectant a zones urbanitzades i a infraestructures, com ja succeeix ara a diferents platges del Maresme i la Selva.

Temporal

Quins costos tindrà tot això?

Segons els experts, la solució d’aportar més sorres es demostra que no és viable, ja que és un bé escàs i no hi haurà prou diners, prou energia ni prou sorra per protegir-ho tot i arribarà un moment que caldrà decidir com a societat, cap a on es vol anar: interessa protegir les platges de més valor natural? Les més turístiques? Les que tenen a prop la via del tren?

Recàrrega necessària

 

A la província de Tarragona és a on més metres cúbics de sorra s’estima que caldria recarregar per a recuperar la sorra que es vagi perdent i per poder mantenir la capacitat turística i la defensa de les infraestructures i urbanitzacions actuals

 

 

 

En una altra entrada d’aquest bloc ja parlàvem de la problemàtica de la sorra de platja com a bé escàs.

Una predicció molt visual és la de la següent seqüència d’imatges, del que li pot passar al delta de l’Ebre si el nivell del mar s’incrementa fins a 1 metre:

Retrocediment Delta de l'Ebre
Un dia algú parlarà que “Una vegada hi havia una costa daurada”?
Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.
 Fonts d’informació:
Documents d’aquesta jornada:
Notícies als mitjans:

Acord de col·laboració amb “La Caixa” i la Diputació de Tarragona per coordinar tres projectes ambientals i socials al territori

Les entitats de Fundalis signen un acord de col·laboració amb “La Caixa” i la Diputació de Tarragona

Els projectes facilitaran l’accés al món laboral de persones en risc d’exclusió.

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha signat els convenis de col·laboració amb les deu entitats socials del territori que duran a terme enguany deu projectes mediambientals que estableix l’acord entre la institució supramunicipal i l’Obra Social “la Caixa”. Precisament, aquest dimarts es va renovar aquesta aliança que des del 2006 ha impulsat 89 actuacions, en les quals han participat 538 persones en risc d’exclusió social.

Els convenis s’han subscrit pel president de la Diputació de Tarragona i pels representants de la Fundació Onada, la Fundació Privada Ginac, la Fundació Privada Santa Teresa del Vendrell, la Fundació Astres Terres de l’Ebre, l’Associació “Aprodisca”, l’Associació Aurora, la Fundació Pere Mata, el Taller Baix Camp, la Fundació Formació i Treball Vila-seca i l’Empresa d’Inserció Sociolaboral de Serveis Ambientals de la Serra de Llaberia. A l’acte, hi han estat presents també Eduard Gené, director Institucions de l’Obra Social “la Caixa” a Tarragona, la diputada de Medi Ambient, Salut Pública i Territori, Núria Crivillé, així com altres diputats de la Diputació de Tarragona.

Enguany es duran a terme 10 noves actuacions al territori, que arribaran a 9 comarques tarragonines. Iniciatives diverses que van des de la preservació d’incendis en aquelles zones en què el risc és més alt a actuacions en els rius per evitar inundacions per manca de neteja de lleres i la millora dels boscos de ribera. Els projectes que es duran a terme permetran que 51 persones en risc d’exclusió tinguin accés al món laboral.

llera

Els treballs seran coordinats per aquestes deu entitats socials tarragonines que vetllen per persones en risc d’exclusió social. Les 538 persones que han participat en els treballs des del 2006 patien discapacitat psíquica, malaltia mental severa o eren aturats de llarga durada, entre altres col·lectius. En total, l’entitat financera hi ha destinat prop de 8 milions d’euros. La inversió que es realitzarà durant 2014 serà de 450.000 €.

Al llarg d’aquest any, s’actuarà a nou comarques de la demarcació de Tarragona i es duran a terme deu projectes:

 

Tarragonès

Recuperació de la vegetació autòctona de ribera en el tram del riu Gaià entre El Catllar fins al pont del TAV. Assignat a la Fundació Privada Onada (persones amb discapacitat psíquica). Els treballs, que duran a terme un equip de 5 persones, consistiran en la desbrossada de canyar, control del rebrot de la canya, la reforestació del bosc de ribera i l’eliminació de les deixalles.

Actuació integral de l’àrea del Parc de la Torre d’en Dolça de Vila-seca . Cinc persones de la Fundació Formació i Treball realitzaran els tasques de millora.

 

Alt Camp

Es duran a terme tres intervencions:

Projecte per a la neteja i restauració fluvial de la llera del riu Gaià al seu pas pel Pont d’Armentera . Obertura de franges forestals a Miramar, al terme municipal de Figuerola del Camp i Intervenció Rasa del Tudores de l’Ajuntament Pla de Sta. Maria. Tots tres s’han assignat a la Fundació Privada Ginac que insereix persones que pateixen discapacitat psíquica. Un equip de cinc persones desenvoluparà les diverses tasques.

Baix Penedès

Millora i recuperació del paratge de propietat pública Bosc de Roca, assignat a la Fundació Privada Santa Teresa del Vendrell (CET El Ventall) (persones amb discapacitat psíquica). Actuació de millora i neteja de franges de protecció contra incendis per minimitzar els riscos de propagació del foc, tallar les capçades dels arbres i neteja de brossa i abocaments són les acciones que portaran a terme un equip de cinc persones.

 

Ribera d’Ebre

Neteja de franges contra incendis entre la població de Tivissa-Coll de Fatxes-Montalt i la Fou de Capçanes. Assignat a l’empresa d’inserció sociolaboral de serveis ambientals Serra de Llaberia, S.L. amb la finalitat de prevenir incendis forestals en una zona d’alt risc. Tres peons forestals i un capatàs, tots ells en situació d’atur, treballaran en aquest projecte.

Baix Camp

Neteja i millora de la ruta del Rec de la Vila, al terme municipal de la Selva del Camp. El durà a terme un equip de l’Associació Aurora (persones que pateixen malaltia mental severa). Actuaran en un antic sender de 600 anys d’antiguitat, on hi ha 15 molins i ponts degradats pel pas del temps. La neteja i obertura del sender donarà pas a l’adequació de les restes, podent-se catalogar posteriorment i donar a conèixer. Es considera una gran troballa ecològica.

Prevenció d’incendis forestals a l’Espai Interès Natural Serres de Pradell- L’Argentera, assignat al Taller Baix Camp de Reus. Els treballs a efectuar són de desbrossat i tala a l’alta muntanya per a la prevenció d’incendis. L’actuació anirà a càrrec d’un grup de cinc persones d’aquesta entitat d’inserció sociolaboral de persones amb discapacitat.

Montsià

Conservació i millora de l’ecosistema del Parc Natural del Delta de l’Ebre, al Canal Vell, L’Encanyissada i l’Illa de Buda per l’antropització del sòl. Assignat a la Fundació Privada Pere Mata (persones que pateixen malaltia mental severa). L’objectiu de l’actuació és recuperar el sòl que ha quedat erm per minva de cabdals sòlids, del flux aquós i les conseqüències negatives dels canvis d’usos agrícoles, entre d’altres.

Baix Ebre – Terra Alta

Actuacions de millora forestal al Parc Natural dels Ports. Les actuacions es realitzaran dins del Forest de Prat de Comte (Terra Alta) i dins el Forest de Mas de Barberans. Es faran treballs de millora en les masses repoblades, recuperació de vells bancals eliminant vegetació i tala d’un 25 % de peus de pins massa repoblats. A càrrec d’un grup de 5 persones de la Fundació Astres -Terres de l’Ebre.

Conca de Barberà

Per primera vegada, la Fundació Aprodisca, integrada per persones amb discapacitat psíquica, amb seu a Montblanc, realitzaran una actuació de millora i restauració fluvial al riu Francolí, al seu pas per Montblanc. S’actuarà des del Pont Vell fins a la Sallida, zona d’aiguabarreig amb el riu Anguera (afluent). L’actuació a més a més de la finalitat ecològica, pretén facilitar als treballadors amb discapacitat la seva permanència i progressió en un lloc de treball.

Font: Comunicació Fundació Onada

http://sinergrup.blogspot.com.es/2014/06/la-caixa-i-la-diputacio-de-tarragona.html

 

8 anys protegint, conservant i millorant l’entorn natural del Camp de Tarragona

Les entitats de Fundalis: Fundació Ginac, Fundació Onada i Fundació Santa Teresa, han participat activament en diferents projectes forestals d’inclusió social i ambientals, des de l’any 2006, al Camp de Tarragona.

Aquests projectes han estat possibles gràcies al Conveni entre la Diputació de Tarragona i la Fundació “La Caixa” per la inserció sociolaboral de persones amb risc d’exclusió social i el desenvolupament d’actuacions de conservació de la biodiversitat amb l’objectiu de la protecció, promoció, conservació i millora del medi ambient.

Aquests són els 21 projectes executats fins ara per les nostres entitats:

Actuació integral a l’àrea recreativa del Montmell

Preservació de l’entorn forestal del Pont del Diable

Restauració de la forest Clot del Bou

Conservació dels boscos d’Aiguamúrcia

Millores mediambientals a la finca municipal del Pont del Diable

Desbrossament selectiu i neteja de diversos trams de diferents rieres del Baix Penedès

Adequació i millora dels torrents de Vallmoll

Recuperació d’espais naturals i entorns de la Mina de mas Gibert

Actuació de millora i restauració del massís litoral del Baix Penedès

Actuacions mediambientals a la serra de Miramar (Alt Camp)

Projecte de conservació i manteniment del bosc natural de la zona de la Penya Tallada i de la zona del Camí del Terrer al terme municipal de Salou

Millora i restauració de fonts i construccions singulars del Baix Penedès

Recuperació i conservació dels alzinars al terme municipal del Catllar

Gestió forestal i transformació amb finalitats agro-ecològiques a la finca de Mas de Forès

Restauració ecològica de la franja costanera del municipi del Vendrell

– Actuacions forestals per a la prevenció contra incendis a l’entorn del Pantà del Gaià, en els termes municipals de Vespella de Gaià i el Catllar. Treballs a càrrec de la Fundació Onada

– Acondiciament d’espais per operacions d’emergència en prevenció i defensa contra incendis forestals a Mas Forès

Millora i neteja dels camins i franges de protecció contra incendis entre els termes municipals de Cunit i Calafell

Neteja i restauració fluvial de dos trams de les lleres dels rius Francolí i Gaià (Vila-rodona) i les rases del Cabreta i el Belltall (Solivella)

– Millora i neteja de franges de protecció contra incendis a la urbanització de la Talaia Mediterrània, al Montmell

Prevenció d’incendis i millora dels accessos als boscos de l’Aguilera i el Botjar (Creixell i Roda de Berà) per facilitar l’accés de vehicles contra incendis

Per més informació:

Conveni Diputació – Fundació “La Caixa”

Amb tu! Els 9 projectes d’inclusió de 2013.

Daniel Calveras. Mediambient Fundalis

Risc d’inundacions

El passat 20/11/2013 el programa QUÈQUICOM de TV3 va emetre aquest interessant reportatge:

Inundacions: quan el riu reclama el que és seu

Us volia destacar l’experiment visual emès durant els 2 primers minuts del programa, on al plató, Jaume Vilalta té tres casetes edificades al peu de tres pendents de muntanya. El primer és de terra, en el segon hi ha gespa, vegetació, i l’últim és de formigó. S’aboquen tres recipients iguals plens d’aigua sobre cada una de les diferents superfícies.

Experiment inundacions

– En el de terra, una part de l’aigua es drena, es filtra, i deixa de ser una amenaça. L’aigua restant, la que acaba arribant a la caseta, es va frenant a mesura que viatja entre les pedretes i partícules de terra. En conjunt podem dir que el perill de riada és moderat.

– En el pendent de gespa l’efecte de l’aigua queda encara més esmorteït. La vegetació actua com un laberint en què l’aigua es perd. Aquest terra resulta ideal per evitar problemes d’avingudes.

– El terra impermeabilitzat, sigui formigó, asfalt o plàstic, actua com una autopista en què l’aigua avança a tota velocitat. No s’hi hauria d’haver construït, el risc d’inundació és elevadíssim.

Per tant –diu Vilalta- tot i que hi ha molts factors que intervenen en les inundacions, en moltes ocasions nosaltres solets ens fiquem de peus a la galleda“.

Gairebé la meitat dels municipis catalans, uns 400, tenen edificacions en llocs amb un risc alt d’inundacions. La majoria són a la costa i al Pirineu. D’entre ells, per exemple, municipis com Tarragona, Torredembarra, El Vendrell, Calafell, Cubelles, i d’altres del Camp de Tarragona, tenen tots ells importants zones del municipi situades en el que el pla INUNCAT (Pla Especial d’Emergències per Inundacions) defineix com a “Zones potencialment inundables” amb un nivell de risc de “Molt Alt” (segons l’Annex 8.7 d’aquest pla), i que per tant han de tenir desenvolupat el seu propi Pla d’Actuació Municipal (PAM) davant d’una emergència per inundacions.

Zones potencialment inundables

Plànol de “Zones Potencialment Inundables segons el Pla INUNCAT

Queda palès però, tal com mostra l’experiment, que més enllà o més important que invertir i tenir un Pla d’Emergències per si es produeix una inundació, pot ser molt més efectiu invertir en mesures de prevenció com una gestió adequada del paisatge, de les lleres, de l’ordenació del territori, de l’edificabilitat, de l’obra civil, etc., potenciant el tractament natural, vegetal, o amb àrids abans que amb paviments impermeables, tant a gran escala com en la petita escala.

Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis

%d bloggers like this: