Debat: El canvi climàtic i els nostres vins (04/02/2016)

Què és el canvi climàtic? Com ens afecta en general i en concret al Penedès? Què s’ha decidit a París? Què podem fer a escala local?

Amb les intervencions de:
Dani Ramírez (Meteoròleg de TV3)
Jordi Cuyàs (Vineyards for heat)
Albert Bel (Miguel Torres, SA)
Xavier Vidal (Escola de Viticultura)
Moderat per la periodista Maria Josep Picó i amb l’assessorament científic del meteoròleg Francesc Mauri.

Activitat gratuïta oberta al públic, amb aforament limitat, organitzada per la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Sadurní i la Xarxa de Ciutats i Pobles de cap a la Sostenibilitat, amb la col·laboració de Diputació de Barcelona

Canvi climàtic i vins

Lloc: Casal d’Entitats
Hora: 18 h
Preu: Gratuïta
Font: Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia

Una vegada hi havia una costa daurada…

Es preveu que el nivell del mar l’any 2100 hagi pujat 1’8 metres, segons el pitjor escenari, o +0’88 metres segons un escenari mig.

Segons el següent documental, des d’ara i fins l’any 2050 es preveu que entre 50 i 200 milions de persones s’hauran hagut de desplaçar a causa de l’increment del nivell del mar. Els habitants d’aquesta illa ja ho han hagut de fer:

Documental: “Una vegada hi havia una illaPèrdua de sorra

Ja en les darreres dècades, la línia de costa del 70% de les costes catalanes ha retrocedit una mitja de -0’7 m anuals. Aquest retrocés anirà a més, i es preveu que a la Costa Daurada és on hi hagi un major efecte de retrocés i per tant en la seva capacitat de càrrega recreativa actual, la qual no es podrà mantenir sense prendre mesures.
Una parella d’usuaris acostuma a ocupar entre 4 i 9 m2 de platja. Estaran plenament disponibles? Potser la gent ja no podrà utilitzar les platges de la mateixa manera de com ho fa ara? La platja serà un bé escàs? Podrà continuar essent d’ús “il·limitat i gratuït”? S’hauran d’establir en alguns llocs regulacions temporals d’ús de l’espai de la mateixa manera com ja es fa amb l’aparcament de vehicles?

Funció recreativa
A més a més, al reduir-se l’amplada de les platges, al litoral de la Costa Daurada s’incrementaria el risc de veure’s més afectat per l’efecte dels temporals, afectant a zones urbanitzades i a infraestructures, com ja succeeix ara a diferents platges del Maresme i la Selva.

Temporal

Quins costos tindrà tot això?

Segons els experts, la solució d’aportar més sorres es demostra que no és viable, ja que és un bé escàs i no hi haurà prou diners, prou energia ni prou sorra per protegir-ho tot i arribarà un moment que caldrà decidir com a societat, cap a on es vol anar: interessa protegir les platges de més valor natural? Les més turístiques? Les que tenen a prop la via del tren?

Recàrrega necessària

 

A la província de Tarragona és a on més metres cúbics de sorra s’estima que caldria recarregar per a recuperar la sorra que es vagi perdent i per poder mantenir la capacitat turística i la defensa de les infraestructures i urbanitzacions actuals

 

 

 

En una altra entrada d’aquest bloc ja parlàvem de la problemàtica de la sorra de platja com a bé escàs.

Una predicció molt visual és la de la següent seqüència d’imatges, del que li pot passar al delta de l’Ebre si el nivell del mar s’incrementa fins a 1 metre:

Retrocediment Delta de l'Ebre
Un dia algú parlarà que “Una vegada hi havia una costa daurada”?
Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.
 Fonts d’informació:
Documents d’aquesta jornada:
Notícies als mitjans:

Risc d’inundacions

El passat 20/11/2013 el programa QUÈQUICOM de TV3 va emetre aquest interessant reportatge:

Inundacions: quan el riu reclama el que és seu

Us volia destacar l’experiment visual emès durant els 2 primers minuts del programa, on al plató, Jaume Vilalta té tres casetes edificades al peu de tres pendents de muntanya. El primer és de terra, en el segon hi ha gespa, vegetació, i l’últim és de formigó. S’aboquen tres recipients iguals plens d’aigua sobre cada una de les diferents superfícies.

Experiment inundacions

– En el de terra, una part de l’aigua es drena, es filtra, i deixa de ser una amenaça. L’aigua restant, la que acaba arribant a la caseta, es va frenant a mesura que viatja entre les pedretes i partícules de terra. En conjunt podem dir que el perill de riada és moderat.

– En el pendent de gespa l’efecte de l’aigua queda encara més esmorteït. La vegetació actua com un laberint en què l’aigua es perd. Aquest terra resulta ideal per evitar problemes d’avingudes.

– El terra impermeabilitzat, sigui formigó, asfalt o plàstic, actua com una autopista en què l’aigua avança a tota velocitat. No s’hi hauria d’haver construït, el risc d’inundació és elevadíssim.

Per tant –diu Vilalta- tot i que hi ha molts factors que intervenen en les inundacions, en moltes ocasions nosaltres solets ens fiquem de peus a la galleda“.

Gairebé la meitat dels municipis catalans, uns 400, tenen edificacions en llocs amb un risc alt d’inundacions. La majoria són a la costa i al Pirineu. D’entre ells, per exemple, municipis com Tarragona, Torredembarra, El Vendrell, Calafell, Cubelles, i d’altres del Camp de Tarragona, tenen tots ells importants zones del municipi situades en el que el pla INUNCAT (Pla Especial d’Emergències per Inundacions) defineix com a “Zones potencialment inundables” amb un nivell de risc de “Molt Alt” (segons l’Annex 8.7 d’aquest pla), i que per tant han de tenir desenvolupat el seu propi Pla d’Actuació Municipal (PAM) davant d’una emergència per inundacions.

Zones potencialment inundables

Plànol de “Zones Potencialment Inundables segons el Pla INUNCAT

Queda palès però, tal com mostra l’experiment, que més enllà o més important que invertir i tenir un Pla d’Emergències per si es produeix una inundació, pot ser molt més efectiu invertir en mesures de prevenció com una gestió adequada del paisatge, de les lleres, de l’ordenació del territori, de l’edificabilitat, de l’obra civil, etc., potenciant el tractament natural, vegetal, o amb àrids abans que amb paviments impermeables, tant a gran escala com en la petita escala.

Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis

L’onada de calor de l’agost ha estat una de les més intenses des que es tenen registres

Segons informa el Meteocat de la Generalitat de Catalunya, l’onada de calor que ha afectat Catalunya ha estat la més important dels últims 6 anys, tenint en compte intensitat, extensió i persistència. A més a més, considerant que des de mitjans de juliol s’han succeït diversos episodis de temperatura elevada, sobretot durant aquest mes d’agost, cal anar fins al juliol de 2006 o l’agost de 2003, segons la zona, per trobar unes setmanes tan caloroses.
L’estiu de 2003 ha estat el més calorós que s’ha enregistrat mai a Catalunya, i particularment l’agost d’aquell any va ser especialment càlid. Segons com sigui el final de mes de l’agost d’enguany, algunes estacions de l’interior i del Pirineu podran enregistrar temperatures mitjanes comparables a les d’aquell agost. En canvi, al litoral i prelitoral, va ser clarament més calorós l’agost de 2003 que no pas el d’aquest any.
%d bloggers like this: