Vols col·laborar en la recollida de dades sobre la processionària dels pins?

Surts sovint a la natura en zones de pinedes? Vols col·laborar de forma fàcil amb el projecte BOSCOS SANS PER UNA SOCIETAT SALUDABLE?
Amb aquest projecte els investigadors del CREAF (centre públic de recerca en ecologia terrestre i anàlisi del territori) busquen millorar el coneixement que tenen sobre el cicle biològic de l’oruga processionària i avaluar la capacitat que té aquest insecte d’afectar grans extensions de bosc?
Què és la processionària del pi?

La processionària del pi (Thaumatopoea pityocampa) és una papallona molt coneguda perquè quan està en fase d’eruga es menja les fulles dels pins. Fa unes bosses blanques molt visibles i característiques al final de la tardor, i durant les últimes setmanes de l’hivern forma autèntiques processons d’erugues que baixen dels arbres per enterrar-se.

Es busquen fotos de paisatge amb bosses d’erugues

Només cal que fotografiïs els vessants de bosc que vegis poc o molt defoliats en la qual les bosses de processionària siguin ben visibles, i les pengis a Twitter, Facebook, Flickr o Instagram amb els hashtags #AlertaForestal #processionaria o bé les enviïs a alertaforestal@creaf.uab.cat.

Cal activar el GPS del mòbil o fixar les coordenades

Perquè les dades siguin realment útils, els investigadors necessiten conèixer amb la màxima precisió possible el moment, la posició i l’orientació de la màquina que ha pres la fotografia. Per això és molt important que les persones que hi participin activin el posicionament GPS del mòbil (o de la càmera de fotos) i que enviïn la foto en el moment de fer-la.

Un sistema d’alertes forestals per complementar la feina dels Agents Rurals

“Engegar diverses campanyes de participació ciutadana com aquesta en diferents moments de l’any ens permetrà conèixer més detalls de com varia el cicle biològic de la processionària entre unes zones i altres, i de com s’estan recuperant les pinedes de la defoliació que provoquen les erugues”. Jordi Vayreda, investigador del CREAF.
Més info i detalls:
Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.

Projecte reWINE. Reutilització d’ampolles de vidre al sector vitivinícola del sud d’Europa

La setmana passada es presentà el projecte reWINE que té com a principal objectiu el de demostrar la viabilitat d’un sistema sostenible de recollida, neteja i reutilització d’ampolles de vidre en el sector vinícola de Catalunya.

El projecte involucra consumidors, cellers, bars, restaurants, empreses distribuïdores, botigues i deixalleries per fer una prova pilot de la reutilització d’ampolles de vi, des del seu rentat, etiquetatge, embotellament i distribució al mercat fins a la seva recol·lecció.

Cada any es consumeixen 147.000 tones d’ampolles de vi a Catalunya, el 43% de les quals no es reciclen

La reutilització, tot i ser una prioritat en la jerarquia europea de residus es troba en clar retrocés a Catalunya, així segons dades d’ADISCAT, els envasos retornables només representen un 19% del total d’envasos del mercat i limitat al sector de l’hostaleria.

Els envasos de vi actualment no es reutilitzen en cap dels seus canals de distribució, ni tant sols en hotels, restaurants i càterings, com passa en altres sectors de begudes, com els envasos de refrescos o cerveses.

Per això, el projecte reWINE pretén identificar les oportunitats i barreres de la reutilització d’ampolles de vi, a través de dades experimentals que permetin assegurar la seva viabilitat tècnica, sanitària i de qualitat i avaluar si pot ser una solució rendible per les empreses i el medi ambient.

La indústria del vi és una de les més afectades pel canvi climàtic, ja que la vinya i la qualitat del vi depèn en gran mesura de les condicions atmosfèriques. Per això s’han d’implementar noves tècniques i estratègies per reduir la petjada de carboni.

Objectius específics:

  1. Fomentar la reutilització d’ampolles de vidre en el sector vitivinícola de Catalunya.
  2. Contribuir a crear consciència i assolir els objectius qualitatius i quantitatius de prevenció de residus, tant en la legislació catalana i europea.
  3. Identificar les barreres i les oportunitats de reutilització de l’ampolla de vidre en el sector del vi, així com avaluar els aspectes ambientals, econòmics i tècnics involucrats.
  4. Fomentar la transferència de l’experiència a altres contextos geogràfics i econòmics.
  5. Construir una xarxa de reutilització entre els diferents grups d’interès.

El projecte preveu recuperar unes 100.000 ampolles, que es portaran a la planta de rentat i començaran de nou el cicle. D’aquesta manera, s’evitaran aproximadament 45 tones de residus d’envasos de vidre. S’espera finalitzar la prova pilot el juny del 2019.

S’espera poder estendre el sistema de reutilització d’ampolles al territori català i a altres regions vinícoles de l’Estat espanyol, impulsant la participació d’empreses i administracions.

UNEIX-TE!!

El projecte també et convida a participar a la prova pilot  i contribuir a la reutilització d’ampolles! Si ets un celler, un comerç, un restaurant o una deixalleria només has d’omplir aquest formulari i es posaran en contacte amb tu: http://www.rewine.cat/ca/uneix-te

Més info:

Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.

El CET Serveis realitza diverses formacions ambientals per als seus treballadors i responsables

fuita-o-vessamentAl llarg de l’any 2016 el CET Serveis de la Fundació Santa Teresa i de la Fundació Ginac ha organitzat i impartit diverses formacions relacionades amb la gestió d’espais verds sota criteris ambientals i sostenibles.

Concretament s’han impartit o s’ha assistit als següents cursos:

  • Aplicador de productes fitosanitaris.
  • Protocol d’aplicació de productes fitosanitaris.
  • Les arrels dels arbres i el subsòl urbà.
  • Assessor en gestió integrada de plagues.
  • Recordatori del protocol de poda d’arbrat.
  • Revisió i manteniment de vehicles, conducció eficient i actuació en cas de vessament de productes tòxics o contaminants.
  • Millora dels criteris de poda de l’arbrat, més sostenible, segura i eficient.

formacio-podaformacio-poda-2

Fundalis és present al 19è Congrés de l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya (APEVC)

ESPAIS VERDS 2.0 L’adaptació dels espais verds als canvis climàtics, tècnics i socialscongres

Sota aquest títol es celebrà la setmana passada a Amposta el 19è Congrés de l’APEVC, l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya, amb 13 ponències i la participació de més de 100 congressistes, entre ells tècnics de Fundalis.

http://www.apevc.cat/congrés

A destacar les ponències sobre:

  • La introducció de noves espècies en jardineria sosteniblecongres-2
  • Canvis en la gestió de la vegetació per reduir el risc d’incendis en zones de transició. La pirojardineria.
  • La gestió dels escocells més enllà dels herbicidescongres-3
  • Què vol dir jugar? Com el disseny de jocs infantils ho pot fer possible o impossible?
  • Nova “plaga social” en platanerscongres-4
  • Els sistemes de drenatge sostenible com a estratègia urbana congres-5
  • Criteris ambientals en el disseny d’espais verds de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. congres-7
  • La utilització d’herbàcies de flor en jardineria extensiva com a substitut de gespes i desbroços  congres-9

congres-11

  • Certificació de seguretat de l’arbrat per a parcs d’aventura

Amazònia, un punt d’inflexió

En motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, us recomano vigorosament que quan tingueu un moment visualitzeu els dos documentals del programa “60 minuts” de TV3 que porten per nom: “Amazònia, l’última frontera”.

Amazònia

Aquests documentals s’endinsen en la selva amazònica del Brasil i ens descobreixen la persistent lluita per salvar el pulmó verd del planeta.

Al final d’aquesta primera dècada del nou mil•lenni, s’ha assolit un punt d’inflexió en la història de la selva amazònica.  Una situació totalment nova està començant a prendre forma, amb la intenció de transformar el futur de la selva, no però sense l’aparició de nous impactes derivats del creixement urbà i econòmic.

Nota: No tardeu gaire a visualitzar-los ja que és possible que siguin retirats de la web en breu.

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3892930

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3907350

I com a informació complementària, us deixo també el link a aquest altre interessant article del diari ElPuntAvui: “L’escalfament global”, on l’autor descriu el paper històric, actual i futur de les selves tropicals en l’escalfament global:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/650409-lescalfament-global.html

Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.

Un aire més net per a tothom

A la vida un pot decidir sobre moltes coses. Relacionat amb la salut i el benestar, un pot decidir sobre la seva dieta, per exemple. O bé pot decidir evitar banyar-se en un lloc on s’informa que l’aigua està bruta i contaminada. En la vida un pot decidir sobre moltes coses, però n’hi ha una sobre la que una persona sola no pot triar: la respiració i l’aire que respirem.

Us recomano aquest vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=UeqkQjGa634

We all need clean air

L’aire és una cosa que no podríem viure sense ell. I la qualitat de l’aire és de gran importància ja que una mala qualitat de l’aire – incloent les emissions de partícules fines – representa un risc important per a la salut pública i el medi ambient en què vivim.

Una persona sola no pot triar, però entre tots sí que podem fer que l’aire que respirem no afecti la nostra salut ni el medi ambient.

Per això, malgrat per aquí no se’n parli massa, aquest any i aquests dies algunes institucions i ciutats europees i dels Estats Units, estan portant a terme diverses iniciatives, projectes i canvis interessants, amb l’objectiu de triar un aire més net per tothom. Vet-ho aquí alguns exemples:

– Del 26 al 30 de maig, es celebra a Ginebra el 60è congrés de l’Associació Internacional de Transport Públic, on s’hi debaten les tendències per potenciar la mobilitat sostenible els pròxims anys, amb una fita molt clara: l’estratègia PTx2, que pretén duplicar globalment la quota de mercat del transport públic el 2025 i disminuir així la dependència del vehicle privat.

– La Comissió Europea ha anunciat que aquest any 2013 vol que sigui “l’any de l’aire“, i del 4 al 7 de juny, a Brussel·les, celebra la Setmana Verda sota el lema “Un aire més net per a tothom“.

– La ciutat de Milà, coneixedors que els vehicles dièsel són un focus important de contaminants, sobretot de partícules en suspensió, NOx i CO2, està portant a terme diverses iniciatives com la instal·lació de filtres de partícules en vehicles dièsel; la potenciació de combustibles alternatius com el metà o el GLP (Gas Liquat del Petroli); o un modern sistema de control i seguiment dels vehicles que circulen pels carrers de la ciutat. O a Holanda, que busquen formes innovadores per reduir les emissions del sector agrícola, com ara rentadors d’aire (que disminueix el nivell de les emissions d’amoníac en un 85%) i les cassoles d’abonament (de recollir i separar fems).

Us recomano aquest vídeo: http://www.tvlink.org/mediadetails.php?key=ef0baad19994d37d0977&title=Taking+care+of+the+air+we+breathe&titleleft=Environment

– A Nova York, una ciutat de referència mundial per a molta gent, aquesta setmana ha inaugurat el seu propi sistema de “Bicing”, el Citi Bike, un sistema de bicis compartides que comença ja amb més de 16.000 abonats i la possibilitat de ser utilitzat també pels visitants i turistes.  https://citibikenyc.com/

Bicis compartides a NYC

Altres fonts i enllaços recomanats:

http://horapunta.tmb.cat/seccio/actualitat/futur-mobilitat-urbana-es-discuteix-ginebra

http://greenweek2013.eu/

http://ec.europa.eu/environment/air/review_air_policy.htm

http://ec.europa.eu/environment/pubs/pdf/factsheets/air/en.pdf

 

Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.

Consum col·laboratiu, un canvi de paradigma per a un consum més sostenible

Aquest post és una reproducció parcial d’un article publicat a la revista digital http://www.sostenible.cat

Clicka aquí per veure'n l'original

Què podem fer per alleugerir els nostres problemes econòmics, ambientals i a la vegada regenerar les comunitats locals? Consumir col·laborativ

ament. Així com en el passat recent si volíem un producte calia comprar-lo i ser-ne propietari, avui en dia podem tr


L’Economia de la Col·laboració
 és un model socio-econòmic basat en que tot sovint “l’accés és millor que la propietat” oferint un canvi de paradigma pragmàtic al que cada dia s’apunta més gent gràcies als beneficis econòmics i ecològics directes i evidents. Allò que tenen en comú totes les iniciatives de consum col·laboratiu és que faciliten la conexió entre aquells que disposen de recursos infrautilitzats i aquells que tenen necessitat d’aquells mateixos recursos. Es tendeix a parlar de fabricar productes més ecològics però el més ecològic és fer un ús més òptim de tot allò de que ja disposem.obar comunitats (online) disposades a compartir/intercanviar/llogar/regalar aquests productes i també serveis.

A casa nostra ja fa temps que existeixen iniciatives d’aquesta mena com el servei de carsharing Avancar, el servei de bicicleta pública compartida Bicing, portals d’intercanvi i lloguer comLoquo , bancs de temps, etc.  Impulsats per la crisi i possibilitats gràcies a l’expansió de les xarxes socials i els comportaments col·laboratius a Internet, en els últims 2 anys han aparegut una llarga llista d’iniciatives orientades a facilitar que la gent es trobi i es contacti mitjançant Internet i comparteixi fora d’Internet:

  • Allotjaments: Airbnb com a líder mundial més destacat. Airbnb va ser fundada al 2008 a San Francisco i ja disposa d’oficines per a tot el món, una d’elles a Barcelona. StayAtFriends o Swaapping són d’origen català i s’ubiquen també en l’allotjament a través dels cercles d’amistat.
  • Més orientat a famílies senceres s’ha popularitzat també l’intercanvi de cases amb Knok oHomeForHome. Malgrat tenir noms internacionals són de Barcelona i Sant Cugat.
  • Un dels sectors amb més tirada és la mobilitat: SociaCar (lloguer de cotxes entre particulars), JoinUpTaxi (compartir taxi), BlaBlaCar (compartir places lliures al cotxe). No calen més cotxes, no calen més carretes, no cal que circulin tants cotxes… el que cal és optimitzar l’ús de les places buides en els cotxes que ja es troben en circulació. Estalviarem diners, reduirem emissions de CO2 i coneixerem a gent nova.
  • La roba i objectes relacionats amb els bebès: GrowniesTrastusSegundaManita,WikimumsBabyTravelling, etc… amb models lleugerament diferenciats que engloben des del regal, al pagament per un lot de 6 peces de roba usades o l’intercanvi.
  • Per a redistribuir tenim NoLoTiro (te lo regalo sin condiciones) i per reparar Millor que Nou(des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona)
  • Les cooperatives de consum i de quilometre zero poden simplificar la seva creació i gestió amb iniciatives com La Ruche Qui Dit Oui. D’origen francès acaba de rebre una inversió de 1.5M€ per expandir-se per Europa.
  • I la llista segueix en camps com l’educació, les finances, l’artesania, els llibres, etc.

El consum col·laboratiu “hackeja” el sistema de l’hiperconsum del segle XX basat en comprar/tirar i la propietat individual. La gent col·labora directament (a través d’aquestes plataformes tecnològiques) per cobrir necessitats materials i de serveis. L’economia torna a una escala més humana i comprensible.

De la mateixa manera que a les discogràfiques o els distribuïdors de pel·lícules els ha calgut adaptar-se al món digital amb l’streaming i la distribució directa entre persones (P2P), molts altres sectors veuran com part dels ciutadans deixen de consumir i comprar els productes de la manera tradicional. Aquelles industries basades en la venda massiva de productes hauran d’entendre que el producte ja no es ven sinó que es lloga/redistribueix/comparteix i el model de negoci haurà d’adaptar-se i passar a oferir serveis al voltant del producte.

La mobilitat i els fabricants de cotxes ofereixen els exemples més interessants. D’una banda veiem com a Espanya, sense cap visió de futur, es presenta com a solució el “Plan 3 millones”. Per contra BMW va posar en marxa el carsharing DriveNow (Alemanya i EEUU), Daimler ha invertit 10M $USD a Carpooling.comCitroën ha obert Multicity a França i Alemanya facilitant el lloguer dels seus cotxes entre particulars o Chevrolet ofereix compartir trajectes a Colòmbia.

Aquest canvi de paradigma, d’un model de societat “de dalt a baix” a un model de societat “peer-to-peer” afecta no tan sols al consum (amb reducció de residus i generació de nous productes), sinó també a la producció, l’educació, les finances i a la política. De l’actual situació de crisi (del sistema i de valors) només en sortirem canviant les regles del joc, sense demanar permís a ningú.

Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis

%d bloggers like this: