L’espai exterior a les escoles bressol de Valls. Amable, farcit de verd, ric en estímuls i reptes.

Compartim aquest interessant article del bloc “el nou safareig” sobre una proposta per repensar l’espai exterior a l’escola, partint de l’experiència i el camí que han seguit els equips de les escoles bressol de Valls, EBM Els Tabalets i EBM Xiquets i Xiquetes.

Transformar per oferir un espai amable, farcit de verd, ric en estímuls i reptes. Un procés que es va definint en el plantejament del projecte educatiu de l’escola.

El jardí a la vida quotidiana: EBM “Els Tabalets” i “Xiquets i Xiquetes” de Valls

La vegetació, els diferents tipus de terra i el relleu del terreny són elements que permeten crear i preveure zones que afavoreixin el joc i algunes de les activitats de diferents tipus que interessen i necessiten els infants: jocs i experimentació amb aigua, sorra, terra… jocs i activitats de moviment, observació de l’entorn… espais on dibuixar, pintar, parlar… Espais on es pugui donar el menjar o el berenar. Fons per beure aigua. Espais amb aigua i lavabos per a la higiene, que facilitin els desplaçaments i l’autonomia dels infants. Espais per guardar les eines per cuidar el jardí.

Les plantes, jardineres, bancs, taules, llocs per seure, a més de ser agradables, donen forma a l’espai, delimiten, divideixen, són punts de referència estables. Les jardineres ofereixen moltes possibilitats per delimitar i alhora donen llibertat. Ben pensades, poden servir per al conreu d’hortalisses. Gràcies a la seva alçada i amplada resulten un hort fàcil de cultivar per als infants i per als avis. Les jardineres amb rodes en faciliten la redistribució segons les necessitats de cada moment.

Anuncis

“Després de la fi del món”. Exposició al CCCB (25/10/17 al 29/04/18).

“En les pròximes dècades la humanitat s’enfronta a un dels reptes més complexos de la seva història

Artistes, filòsofs, muntanyes de sorra, novel·listes, animals marins, dramaturgs, plantes, arquitectes, objectes, dissenyadors especulatius, rius contaminats, satèl·lits, científics… treballen plegats per imaginar escenes, explicar històries i construir estratègies per sobreviure al món que ve. El resultat és una experiència hipnòtica, d’estranyament, que parla del trauma davant la magnitud de la crisi i la pèrdua del món tal com el coneixíem, però també de l’oportunitat de canvi i la urgència d’un pacte entre generacions.”

«Després de la fi del món» és una exposició sobre el planeta del 2017, transformat irreversiblement en el planeta Antropocè després de dos segles d’intervenció de l’home en els sistemes naturals. Però també és una exposició sobre com arribarem al món de la segona meitat del segle XXI, i sobre la responsabilitat de la nostra societat envers les generacions que hi naixeran i creixeran.

Algunes de les activitats paral·leles a l’exposició seran:

 

El CET Serveis realitza diverses formacions ambientals per als seus treballadors i responsables

fuita-o-vessamentAl llarg de l’any 2016 el CET Serveis de la Fundació Santa Teresa i de la Fundació Ginac ha organitzat i impartit diverses formacions relacionades amb la gestió d’espais verds sota criteris ambientals i sostenibles.

Concretament s’han impartit o s’ha assistit als següents cursos:

  • Aplicador de productes fitosanitaris.
  • Protocol d’aplicació de productes fitosanitaris.
  • Les arrels dels arbres i el subsòl urbà.
  • Assessor en gestió integrada de plagues.
  • Recordatori del protocol de poda d’arbrat.
  • Revisió i manteniment de vehicles, conducció eficient i actuació en cas de vessament de productes tòxics o contaminants.
  • Millora dels criteris de poda de l’arbrat, més sostenible, segura i eficient.

formacio-podaformacio-poda-2

Fundalis és present al 19è Congrés de l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya (APEVC)

ESPAIS VERDS 2.0 L’adaptació dels espais verds als canvis climàtics, tècnics i socialscongres

Sota aquest títol es celebrà la setmana passada a Amposta el 19è Congrés de l’APEVC, l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya, amb 13 ponències i la participació de més de 100 congressistes, entre ells tècnics de Fundalis.

http://www.apevc.cat/congrés

A destacar les ponències sobre:

  • La introducció de noves espècies en jardineria sosteniblecongres-2
  • Canvis en la gestió de la vegetació per reduir el risc d’incendis en zones de transició. La pirojardineria.
  • La gestió dels escocells més enllà dels herbicidescongres-3
  • Què vol dir jugar? Com el disseny de jocs infantils ho pot fer possible o impossible?
  • Nova “plaga social” en platanerscongres-4
  • Els sistemes de drenatge sostenible com a estratègia urbana congres-5
  • Criteris ambientals en el disseny d’espais verds de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. congres-7
  • La utilització d’herbàcies de flor en jardineria extensiva com a substitut de gespes i desbroços  congres-9

congres-11

  • Certificació de seguretat de l’arbrat per a parcs d’aventura

Quant d’espai públic deixem apropiar als cotxes?

walking illustrationA la majoria de poblacions del Camp de Tarragona, l’espai dedicat al vehicle privat s’ha anat incrementant en detriment del dedicat a altres formes de desplaçament produint-se una important apropiació funcional de l’espai públic.

És coherent i sostenible aquesta apropiació funcional?

Actualment, el mitjà de transport més emprat al Camp de Tarragona en dia feiner és el transport privat, en un 47,7%, seguit del mode no motoritzat en un 46,4%. El 5,9% restant es realitza en transport públic. En dissabtes i festius l’ús del vehicle privat al Camp de Tarragona s’incrementa fins al 60%.

Font: Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya

Però en canvi, quant ocupa realment el vehicle privat en les nostres poblacions ? Només el 47%? el 60%? …o potser més aviat els nostres carrers s’assemblen molt als d’aquesta imatge gràfica?

Quant d’espai tenim dedicat a la mobilitat i accessibilitat a peu, en bicicleta o en transport públic?

Quins altres impactes genera actualment el vehicle privat?

Hi ha altres models possibles?

…vet-ho aquí unes altres imatges molt descriptives:

20486572901_054d0bc78b_z

Font: La (amigable) imagen de una ciudad sin coches, retratada en un gif

 

regnbuepladsen-copenhague-dinamarca-528x503Copenhague, Dinamarca

padre-alonso-de-ovalle-santiago-chile-528x503

Lisboa, Portugal

av-duque-de-avila-lisboa-portugal-528x502

Santiago de Chile, Xile

Font: Así eran y así son: ciudades que han pensado en las personas

 

2015 SMSS_baner_twitter_1500x500Potser només és qüestió d’aplicar aquest lema?

Font: Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2015

 

Daniel Calveras. Comitè de Medi Ambient

La Fundació Santa Teresa millora diferents espais enjardinats del Baix Penedès

Durant l’any 2014 la Fundació Santa Teresa ha dissenyat, projectat i/o executat diferents nous espais enjardinats o reformat espais ja existents, a diferents municipis de la comarca del Baix Penedès, tals com a l’Arboç, Calafell o Cubelles, entre d’altres. Tots ells sota criteris de millora paisatgística, estabilització de sòls, utilització d’espècies de caràcter autòcton o sostenible, millora de les instal·lacions i/o millora dels usos dels espais.

L’ArboçEnjardinament 1

Calafell
Enjardinament 2

Cubelles

Enjardinament 3

Interessant estudi sobre la relació entre zones verdes i la salut, incloent la salut mental

PHENOTYPE, un gran estudi de la Unió Europea, investiga la relació entre les zones verdes i la salut, incloent la salut mental. 

L’estudi investiga diversos mecanismes que poden influenciar en la relació de benefici entre les zones verdes i la salut:

– S’ha suggerit que les persones que viuen a prop de zones verdes fan més activitat física, i això certament té efectes beneficiosos en la salut.

– El segon mecanisme es basa en el fet que viure a prop de zones verdes sembla proporcionar alguna mena de recuperació quan les persones estan cansades, es recuperen més ràpidament i tornen a estar plens d’energia. I això està relacionat amb la salut mental, pateixen menys estrès.

– El tercer mecanisme és que viure a prop de zones verdes fa més fàcil que la gent es relacioni amb altres persones, hi ha més contacte social, i això també és important per la salut.

N’hi ha un quart, que no s’està investigant en aquest estudi: el fet que on hi ha més zones verdes hi ha menys contaminació atmosfèrica i les temperatures són més baixes, i això també té efectes sobre la salut.

 

Zona verda urbana

Hi ha una part de l’estudi en què porten un grup de persones a una zona verda i examinen com responen. Per exemple a Barcelona porten un grup de persones que estan una mica estressades a una zona verda durant tot un dia, i després un altre dia a una àrea urbana. I mesuren els nivells d’estrés, la funció pulmonar i tot un seguit de paràmetres per veure con reaccionen durant aquell dia.

Estan elaborant una base de dades enorme que ens ajudarà a entendre els mecanismes dels beneficis en la salut de les zones verdes.

Han estudiat la relació entre les zones verdes i el pes dels nadons al nàixer, i ja han vist que els nadons de les dones embarassades que viuen a prop de zones verdes tenen un pes al nàixer lleugerament més alt. També s’han fixat en els índex d’hiperactivitat i problemes conductuals en infants, i han vist que decreixen o presenten menys símptomes en els qui viuen a prop de zones verdes. També és menor el risc de patir asma o obesitat en infants. I en els adults, hi ha menys risc de problemes cardiovasculars.

També volen veure com han de ser aquestes àrees per tal de resultar positives a la salut: si han de ser segures, accessibles, boniques de mirar i sense brossa… Tots aquests factors són importants, i sobretot per als infants les zones verdes han de tenir una funció: una àrea de jocs, o un camp on puguin xutar una pilota… Estan estudiant tots aquests aspectes.

Mark Nieuwenhuijsen, professor i investigador coordinador d’aquest estudi afirma que: “El que esperem és aconseguir resultats que siguin útils per als urbanistes, perquè l’única manera que tenim d’aconseguir canvis és si ells fan alguna cosa. I els urbanistes normalment no tenen en compte la salut. Estem intentant poder presentar alguns dels resultats del nostre estudi en una versió que es pugui traduir fàcilment en noves mesures, que puguin per servir els qui dissenyen les polítiques.”

Aquest investigador, que també ha participat en un altre estudi sobre contaminació atmosfèrica, també afirma que: “sabem que el contaminant més important a Europa són els cotxes. Cal trobar la manera de fer cotxes més nets, i intentar que la gent faci servir el transport públic i el transport actiu: caminar i anar en bicicleta.

I això s’aplica als infants també. Van fer un estudi a Barcelona i vam veure que al voltant del 40% dels infants van a l’escola en cotxe. I és una vertadera llàstima. Això ens torna a portar al fet que hem de canviar les ciutats, fer-les més segures per a vianants i ciclistes, i millorar el transport públic. Aconseguir que la gent deixi el cotxe redueix la contaminació i al mateix temps millora la seva salut. Tothom surt guanyant.

Font: Entrevista publicada a la revista Sostenible, extreta d’un article publicat per la Fundació Roger Torné

Cliqueu aquí per veure l’article complet

Daniel Calveras. Mediambient Fundalis
%d bloggers like this: