El CET Serveis realitza diverses formacions ambientals per als seus treballadors i responsables

fuita-o-vessamentAl llarg de l’any 2016 el CET Serveis de la Fundació Santa Teresa i de la Fundació Ginac ha organitzat i impartit diverses formacions relacionades amb la gestió d’espais verds sota criteris ambientals i sostenibles.

Concretament s’han impartit o s’ha assistit als següents cursos:

  • Aplicador de productes fitosanitaris.
  • Protocol d’aplicació de productes fitosanitaris.
  • Les arrels dels arbres i el subsòl urbà.
  • Assessor en gestió integrada de plagues.
  • Recordatori del protocol de poda d’arbrat.
  • Revisió i manteniment de vehicles, conducció eficient i actuació en cas de vessament de productes tòxics o contaminants.
  • Millora dels criteris de poda de l’arbrat, més sostenible, segura i eficient.

formacio-podaformacio-poda-2

Anuncis

Fundalis és present al 19è Congrés de l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya (APEVC)

ESPAIS VERDS 2.0 L’adaptació dels espais verds als canvis climàtics, tècnics i socialscongres

Sota aquest títol es celebrà la setmana passada a Amposta el 19è Congrés de l’APEVC, l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya, amb 13 ponències i la participació de més de 100 congressistes, entre ells tècnics de Fundalis.

http://www.apevc.cat/congrés

A destacar les ponències sobre:

  • La introducció de noves espècies en jardineria sosteniblecongres-2
  • Canvis en la gestió de la vegetació per reduir el risc d’incendis en zones de transició. La pirojardineria.
  • La gestió dels escocells més enllà dels herbicidescongres-3
  • Què vol dir jugar? Com el disseny de jocs infantils ho pot fer possible o impossible?
  • Nova “plaga social” en platanerscongres-4
  • Els sistemes de drenatge sostenible com a estratègia urbana congres-5
  • Criteris ambientals en el disseny d’espais verds de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. congres-7
  • La utilització d’herbàcies de flor en jardineria extensiva com a substitut de gespes i desbroços  congres-9

congres-11

  • Certificació de seguretat de l’arbrat per a parcs d’aventura

Quant d’espai públic deixem apropiar als cotxes?

walking illustrationA la majoria de poblacions del Camp de Tarragona, l’espai dedicat al vehicle privat s’ha anat incrementant en detriment del dedicat a altres formes de desplaçament produint-se una important apropiació funcional de l’espai públic.

És coherent i sostenible aquesta apropiació funcional?

Actualment, el mitjà de transport més emprat al Camp de Tarragona en dia feiner és el transport privat, en un 47,7%, seguit del mode no motoritzat en un 46,4%. El 5,9% restant es realitza en transport públic. En dissabtes i festius l’ús del vehicle privat al Camp de Tarragona s’incrementa fins al 60%.

Font: Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya

Però en canvi, quant ocupa realment el vehicle privat en les nostres poblacions ? Només el 47%? el 60%? …o potser més aviat els nostres carrers s’assemblen molt als d’aquesta imatge gràfica?

Quant d’espai tenim dedicat a la mobilitat i accessibilitat a peu, en bicicleta o en transport públic?

Quins altres impactes genera actualment el vehicle privat?

Hi ha altres models possibles?

…vet-ho aquí unes altres imatges molt descriptives:

20486572901_054d0bc78b_z

Font: La (amigable) imagen de una ciudad sin coches, retratada en un gif

 

regnbuepladsen-copenhague-dinamarca-528x503Copenhague, Dinamarca

padre-alonso-de-ovalle-santiago-chile-528x503

Lisboa, Portugal

av-duque-de-avila-lisboa-portugal-528x502

Santiago de Chile, Xile

Font: Así eran y así son: ciudades que han pensado en las personas

 

2015 SMSS_baner_twitter_1500x500Potser només és qüestió d’aplicar aquest lema?

Font: Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2015

 

Daniel Calveras. Comitè de Medi Ambient

La Fundació Santa Teresa millora diferents espais enjardinats del Baix Penedès

Durant l’any 2014 la Fundació Santa Teresa ha dissenyat, projectat i/o executat diferents nous espais enjardinats o reformat espais ja existents, a diferents municipis de la comarca del Baix Penedès, tals com a l’Arboç, Calafell o Cubelles, entre d’altres. Tots ells sota criteris de millora paisatgística, estabilització de sòls, utilització d’espècies de caràcter autòcton o sostenible, millora de les instal·lacions i/o millora dels usos dels espais.

L’ArboçEnjardinament 1

Calafell
Enjardinament 2

Cubelles

Enjardinament 3

Interessant estudi sobre la relació entre zones verdes i la salut, incloent la salut mental

PHENOTYPE, un gran estudi de la Unió Europea, investiga la relació entre les zones verdes i la salut, incloent la salut mental. 

L’estudi investiga diversos mecanismes que poden influenciar en la relació de benefici entre les zones verdes i la salut:

– S’ha suggerit que les persones que viuen a prop de zones verdes fan més activitat física, i això certament té efectes beneficiosos en la salut.

– El segon mecanisme es basa en el fet que viure a prop de zones verdes sembla proporcionar alguna mena de recuperació quan les persones estan cansades, es recuperen més ràpidament i tornen a estar plens d’energia. I això està relacionat amb la salut mental, pateixen menys estrès.

– El tercer mecanisme és que viure a prop de zones verdes fa més fàcil que la gent es relacioni amb altres persones, hi ha més contacte social, i això també és important per la salut.

N’hi ha un quart, que no s’està investigant en aquest estudi: el fet que on hi ha més zones verdes hi ha menys contaminació atmosfèrica i les temperatures són més baixes, i això també té efectes sobre la salut.

 

Zona verda urbana

Hi ha una part de l’estudi en què porten un grup de persones a una zona verda i examinen com responen. Per exemple a Barcelona porten un grup de persones que estan una mica estressades a una zona verda durant tot un dia, i després un altre dia a una àrea urbana. I mesuren els nivells d’estrés, la funció pulmonar i tot un seguit de paràmetres per veure con reaccionen durant aquell dia.

Estan elaborant una base de dades enorme que ens ajudarà a entendre els mecanismes dels beneficis en la salut de les zones verdes.

Han estudiat la relació entre les zones verdes i el pes dels nadons al nàixer, i ja han vist que els nadons de les dones embarassades que viuen a prop de zones verdes tenen un pes al nàixer lleugerament més alt. També s’han fixat en els índex d’hiperactivitat i problemes conductuals en infants, i han vist que decreixen o presenten menys símptomes en els qui viuen a prop de zones verdes. També és menor el risc de patir asma o obesitat en infants. I en els adults, hi ha menys risc de problemes cardiovasculars.

També volen veure com han de ser aquestes àrees per tal de resultar positives a la salut: si han de ser segures, accessibles, boniques de mirar i sense brossa… Tots aquests factors són importants, i sobretot per als infants les zones verdes han de tenir una funció: una àrea de jocs, o un camp on puguin xutar una pilota… Estan estudiant tots aquests aspectes.

Mark Nieuwenhuijsen, professor i investigador coordinador d’aquest estudi afirma que: “El que esperem és aconseguir resultats que siguin útils per als urbanistes, perquè l’única manera que tenim d’aconseguir canvis és si ells fan alguna cosa. I els urbanistes normalment no tenen en compte la salut. Estem intentant poder presentar alguns dels resultats del nostre estudi en una versió que es pugui traduir fàcilment en noves mesures, que puguin per servir els qui dissenyen les polítiques.”

Aquest investigador, que també ha participat en un altre estudi sobre contaminació atmosfèrica, també afirma que: “sabem que el contaminant més important a Europa són els cotxes. Cal trobar la manera de fer cotxes més nets, i intentar que la gent faci servir el transport públic i el transport actiu: caminar i anar en bicicleta.

I això s’aplica als infants també. Van fer un estudi a Barcelona i vam veure que al voltant del 40% dels infants van a l’escola en cotxe. I és una vertadera llàstima. Això ens torna a portar al fet que hem de canviar les ciutats, fer-les més segures per a vianants i ciclistes, i millorar el transport públic. Aconseguir que la gent deixi el cotxe redueix la contaminació i al mateix temps millora la seva salut. Tothom surt guanyant.

Font: Entrevista publicada a la revista Sostenible, extreta d’un article publicat per la Fundació Roger Torné

Cliqueu aquí per veure l’article complet

Daniel Calveras. Mediambient Fundalis

Risc d’inundacions

El passat 20/11/2013 el programa QUÈQUICOM de TV3 va emetre aquest interessant reportatge:

Inundacions: quan el riu reclama el que és seu

Us volia destacar l’experiment visual emès durant els 2 primers minuts del programa, on al plató, Jaume Vilalta té tres casetes edificades al peu de tres pendents de muntanya. El primer és de terra, en el segon hi ha gespa, vegetació, i l’últim és de formigó. S’aboquen tres recipients iguals plens d’aigua sobre cada una de les diferents superfícies.

Experiment inundacions

– En el de terra, una part de l’aigua es drena, es filtra, i deixa de ser una amenaça. L’aigua restant, la que acaba arribant a la caseta, es va frenant a mesura que viatja entre les pedretes i partícules de terra. En conjunt podem dir que el perill de riada és moderat.

– En el pendent de gespa l’efecte de l’aigua queda encara més esmorteït. La vegetació actua com un laberint en què l’aigua es perd. Aquest terra resulta ideal per evitar problemes d’avingudes.

– El terra impermeabilitzat, sigui formigó, asfalt o plàstic, actua com una autopista en què l’aigua avança a tota velocitat. No s’hi hauria d’haver construït, el risc d’inundació és elevadíssim.

Per tant –diu Vilalta- tot i que hi ha molts factors que intervenen en les inundacions, en moltes ocasions nosaltres solets ens fiquem de peus a la galleda“.

Gairebé la meitat dels municipis catalans, uns 400, tenen edificacions en llocs amb un risc alt d’inundacions. La majoria són a la costa i al Pirineu. D’entre ells, per exemple, municipis com Tarragona, Torredembarra, El Vendrell, Calafell, Cubelles, i d’altres del Camp de Tarragona, tenen tots ells importants zones del municipi situades en el que el pla INUNCAT (Pla Especial d’Emergències per Inundacions) defineix com a “Zones potencialment inundables” amb un nivell de risc de “Molt Alt” (segons l’Annex 8.7 d’aquest pla), i que per tant han de tenir desenvolupat el seu propi Pla d’Actuació Municipal (PAM) davant d’una emergència per inundacions.

Zones potencialment inundables

Plànol de “Zones Potencialment Inundables segons el Pla INUNCAT

Queda palès però, tal com mostra l’experiment, que més enllà o més important que invertir i tenir un Pla d’Emergències per si es produeix una inundació, pot ser molt més efectiu invertir en mesures de prevenció com una gestió adequada del paisatge, de les lleres, de l’ordenació del territori, de l’edificabilitat, de l’obra civil, etc., potenciant el tractament natural, vegetal, o amb àrids abans que amb paviments impermeables, tant a gran escala com en la petita escala.

Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis

La sorra de platja, un recurs natural “en perill d’extinció”!!

Sovint quan es parla dels impactes que l’home produeix sobre el medi ambient, a tothom ens venen al cap aspectes com el canvi climàtic, la contaminació o escassetat d’aigua, els residus, la contaminació de l’aire, la pèrdua d’espècies animals i vegetals, els incendis, la deforestació, les explotacions mineres, … Però pocs hem pensat mai que el consum de sorra de platja fos un dels recursos naturals més amenaçats de tot el planeta i que això pot tenir conseqüències devastadores per a l’home i el medi ambient!

Sí que havíem sentit a parlar de la regressió de la sorra de certes platges, però causada per l’increment del nivell del mar i per certes construccions de ports i esculleres artificials. Però pocs sabíem que aquesta regressió té orígens més amplis i greus i que afecta a tot el planeta, i que converteix el consum de sorra en un dels impactes ambientals més grans causats per l’activitat humana i el seu desmesurat creixement.

La sorra no és només el lloc on molta gent estira la tovallola a l’estiu per prendre el sol, és també el principal component del formigó amb el qual es fan edificis, es fan ponts, ports, viaductes, etc. Fins i tot és un dels principals components dels jardins i espais verds urbans, formant part del substrat de les gespes, del paviment dels parcs i places toves o dures, etc.

sorra

Però la sorra, en la forma, mida i estructura que és més útil per a l’home, és un recurs finit, originat a través de processos erosius i de transport fluvial que dura milers d’anys, des de les muntanyes cap al mar, on ha format deltes i platges, on estirem la tovallola però també on hi construïm el més a tocar de l’aigua possible, edificis, hotels, cases, ports esportius, carreteres, vies de tren, esculleres, que consumeixen a la vegada sorra per al seu formigó. Construccions que a més a més, sovint impedeixen el normal funcionament de la dinàmica natural del moviment de la sorra a les platges, provocant-ne sovint la seva ràpida erosió, tal com ja passa a molts punts del litoral català, especialment al Maresme.

I, per acabar-ho d’adobar, a tot això cal afegir-hi dos factors agreujants més: Un és el fet que tots els rius del món tenen múltiples preses que retenen les aigües i les seves sorres, impossibilitant els processos naturals d’aportació de nova sorra cap al mar. I l’altre és el canvi climàtic, que anirà fent pujar el nivell del mar i erosionant la cada cop més escassa sorra de les platges.

Es pot dir doncs que la sorra de platja, és un recurs natural “en perill d’extinció”.

Tot això i més, està molt ben explicat al següent documental:

http://www.tv3.cat/videos/4698072/La-guerra-de-la-sorra

Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis

%d bloggers like this: