Elaboració del Catàleg de paisatge del Penedès

L’Observatori del Paisatge de Catalunya està coordinant l’elaboració del Catàleg de paisatge del Penedès, encarregat per la Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori del Departament de Territori i Sostenibilitat.

http://paisatgepenedes.cat/

Què és el Catàleg:

  • Aporta informació de gran interès sobre tots els paisatges del Penedès i genera consciència en matèria de paisatge.
  • És una eina de suport per tal d’introduir el paisatge en el planejament territorial i urbanístic així com en les polítiques sectorials.
  • Parteix d’una visió integrada del paisatge que pren els components naturals i culturals conjuntament, mai per separat.
  • Parteix de l’existència de diversos valors del paisatge atribuïts pels agents que hi intervenen i per la població que hi viu i en gaudeix.
  • S’aplica al conjunt del territori del Penedès i no només als espais singulars o excepcionals.
  • Integra la participació pública com a eina per implicar i corresponsabilitzar la societat en la gestió i planificació del paisatge del Penedès.
  • És rigorós des del punt de vista científic, però empra un llenguatge poc tècnic i comprensible per a bona part de la població

Un altre aspecte rellevant d’aquest catàleg és que la seva elaboració es fa en paral·lel i en permanent retroalimentació amb el Pla Territorial Parcial del Penedès.

Com participar-hi

Respon el següent formulari en línia per donar a conèixer la teva percepció del paisatge del Penedès. El Catàleg el fem entre tots, participa-hi! Hi tens molt a dir.

Respon el formulari

Font: http://paisatgepenedes.cat/
Anuncis

“Després de la fi del món”. Exposició al CCCB (25/10/17 al 29/04/18).

“En les pròximes dècades la humanitat s’enfronta a un dels reptes més complexos de la seva història

Artistes, filòsofs, muntanyes de sorra, novel·listes, animals marins, dramaturgs, plantes, arquitectes, objectes, dissenyadors especulatius, rius contaminats, satèl·lits, científics… treballen plegats per imaginar escenes, explicar històries i construir estratègies per sobreviure al món que ve. El resultat és una experiència hipnòtica, d’estranyament, que parla del trauma davant la magnitud de la crisi i la pèrdua del món tal com el coneixíem, però també de l’oportunitat de canvi i la urgència d’un pacte entre generacions.”

«Després de la fi del món» és una exposició sobre el planeta del 2017, transformat irreversiblement en el planeta Antropocè després de dos segles d’intervenció de l’home en els sistemes naturals. Però també és una exposició sobre com arribarem al món de la segona meitat del segle XXI, i sobre la responsabilitat de la nostra societat envers les generacions que hi naixeran i creixeran.

Algunes de les activitats paral·leles a l’exposició seran:

 

Activitats de la Setmana de la Natura 2017. Del 2 a l’11 de juny

 

“La Setmana de la Natura és un moment de l’any per prendre consciència de la necessitat de conservar el medi ambient i el nostre patrimoni natural.

Durant 10 dies, s’organitzaran més de 300 activitats arreu de Catalunya per la conservació de la natura i el medi ambient, per a joves i per a grans, al mar, a la muntanya i a la ciutat.

La Setmana de la Natura comptarà amb centenars d’activitats de la mà d’entitats ambientals i organitzacions de tot Catalunya!

Si vols ser partícip de la Setmana, busca al mapa l’activitat que s’adequi als teus interessos i apunta’t-hi!”

Un exemple de les diferents activitats que es realitzaran són:

Font: http://www.setmananatura.cat

Vols col·laborar en la recollida de dades sobre la processionària dels pins?

Surts sovint a la natura en zones de pinedes? Vols col·laborar de forma fàcil amb el projecte BOSCOS SANS PER UNA SOCIETAT SALUDABLE?
Amb aquest projecte els investigadors del CREAF (centre públic de recerca en ecologia terrestre i anàlisi del territori) busquen millorar el coneixement que tenen sobre el cicle biològic de l’oruga processionària i avaluar la capacitat que té aquest insecte d’afectar grans extensions de bosc?
Què és la processionària del pi?

La processionària del pi (Thaumatopoea pityocampa) és una papallona molt coneguda perquè quan està en fase d’eruga es menja les fulles dels pins. Fa unes bosses blanques molt visibles i característiques al final de la tardor, i durant les últimes setmanes de l’hivern forma autèntiques processons d’erugues que baixen dels arbres per enterrar-se.

Es busquen fotos de paisatge amb bosses d’erugues

Només cal que fotografiïs els vessants de bosc que vegis poc o molt defoliats en la qual les bosses de processionària siguin ben visibles, i les pengis a Twitter, Facebook, Flickr o Instagram amb els hashtags #AlertaForestal #processionaria o bé les enviïs a alertaforestal@creaf.uab.cat.

Cal activar el GPS del mòbil o fixar les coordenades

Perquè les dades siguin realment útils, els investigadors necessiten conèixer amb la màxima precisió possible el moment, la posició i l’orientació de la màquina que ha pres la fotografia. Per això és molt important que les persones que hi participin activin el posicionament GPS del mòbil (o de la càmera de fotos) i que enviïn la foto en el moment de fer-la.

Un sistema d’alertes forestals per complementar la feina dels Agents Rurals

“Engegar diverses campanyes de participació ciutadana com aquesta en diferents moments de l’any ens permetrà conèixer més detalls de com varia el cicle biològic de la processionària entre unes zones i altres, i de com s’estan recuperant les pinedes de la defoliació que provoquen les erugues”. Jordi Vayreda, investigador del CREAF.
Més info i detalls:
Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.

Dia Mundial de la Vida Salvatge

Aquesta setmana s’ha celebrat el Dia Mundial de la Vida Salvatge.

Dia Mundial de la Vida Salvatge

Alguns consells de com involucrar-s’hi:

1- Parla sobre la natura i la vida salvatge amb els nens i amics

2- Visita el zoo, el museu de biologia, un jardí botànic, un parc nacional o una exposició de fotos de natura.

3- Pinta, dibuixa, fotografia la natura i comparteix-ho

4- Dóna suport a projectes locals de conservació de la natura

5- Mira una peli o documental sobre vida salvatge, especialment sobre els elefants:  http://www.internationalelephantfilmfestival.org/

Si voleu més informació del per què d’aquest dia i dels recursos generats ho podeu trobar a:

 

http://www.wildlifeday.org/

https://www.flickr.com/photos/worldwildlifeday/

Des de Fundalis promovem i executem projectes locals de conservació de la natura, tals com aquests executats l’any passat:

https://mediambientfundalis.wordpress.com/2015/06/17/les-entitats-de-fundalis-portaran-a-terme-3-nous-projectes-ambientals-i-socials-al-territori/

A destacar, a nivell de conservació de la vida salvatge, el projecte executat per la Fundació Onada, de Millora i conservació dels gorgs del riu Gaià per a la proliferació de l’espècie autòctona de la tortuga de rierol, al tram entre el Catllar i la Riera de Gaià, consistent en l’eliminació d’espècies al·lòctones, eliminació de petits abocadors, millora de l’accessibilitat entre els gorgs per afavorir els moviments de la tortuga i en general la realització de tasques mediambientals dirigides per els ambientòlegs de la plataforma salvem el riu Gaià.

Una vegada hi havia una costa daurada…

Es preveu que el nivell del mar l’any 2100 hagi pujat 1’8 metres, segons el pitjor escenari, o +0’88 metres segons un escenari mig.

Segons el següent documental, des d’ara i fins l’any 2050 es preveu que entre 50 i 200 milions de persones s’hauran hagut de desplaçar a causa de l’increment del nivell del mar. Els habitants d’aquesta illa ja ho han hagut de fer:

Documental: “Una vegada hi havia una illaPèrdua de sorra

Ja en les darreres dècades, la línia de costa del 70% de les costes catalanes ha retrocedit una mitja de -0’7 m anuals. Aquest retrocés anirà a més, i es preveu que a la Costa Daurada és on hi hagi un major efecte de retrocés i per tant en la seva capacitat de càrrega recreativa actual, la qual no es podrà mantenir sense prendre mesures.
Una parella d’usuaris acostuma a ocupar entre 4 i 9 m2 de platja. Estaran plenament disponibles? Potser la gent ja no podrà utilitzar les platges de la mateixa manera de com ho fa ara? La platja serà un bé escàs? Podrà continuar essent d’ús “il·limitat i gratuït”? S’hauran d’establir en alguns llocs regulacions temporals d’ús de l’espai de la mateixa manera com ja es fa amb l’aparcament de vehicles?

Funció recreativa
A més a més, al reduir-se l’amplada de les platges, al litoral de la Costa Daurada s’incrementaria el risc de veure’s més afectat per l’efecte dels temporals, afectant a zones urbanitzades i a infraestructures, com ja succeeix ara a diferents platges del Maresme i la Selva.

Temporal

Quins costos tindrà tot això?

Segons els experts, la solució d’aportar més sorres es demostra que no és viable, ja que és un bé escàs i no hi haurà prou diners, prou energia ni prou sorra per protegir-ho tot i arribarà un moment que caldrà decidir com a societat, cap a on es vol anar: interessa protegir les platges de més valor natural? Les més turístiques? Les que tenen a prop la via del tren?

Recàrrega necessària

 

A la província de Tarragona és a on més metres cúbics de sorra s’estima que caldria recarregar per a recuperar la sorra que es vagi perdent i per poder mantenir la capacitat turística i la defensa de les infraestructures i urbanitzacions actuals

 

 

 

En una altra entrada d’aquest bloc ja parlàvem de la problemàtica de la sorra de platja com a bé escàs.

Una predicció molt visual és la de la següent seqüència d’imatges, del que li pot passar al delta de l’Ebre si el nivell del mar s’incrementa fins a 1 metre:

Retrocediment Delta de l'Ebre
Un dia algú parlarà que “Una vegada hi havia una costa daurada”?
Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.
 Fonts d’informació:
Documents d’aquesta jornada:
Notícies als mitjans:

Les entitats de Fundalis portaran a terme 3 nous projectes ambientals i socials al territori

La Diputació de Tarragona i l’Obra Social “la Caixa” han renovat l’acord de col·laboració que vetlla per la preservació dels espais naturals de la demarcació i per la inserció laboral de persones en risc d’exclusió.

D’entre els 12 nous projectes acordats per al 2015, les entitats de Fundalis portaran a terme els següents:

Alt Camp:

― Projecte per a la neteja i restauració fluvial de la llera del riu Gaià al pas per Aiguamúrcia i Santes Creus, al Terme municipal d’Aiguamúrcia. (Fundació Ginac)

Aquest projecte consistirà en millorar el funcionament dels ecosistemes fluvials; millorar la capacitat hidràulica del riu; potenciar la identificació, coneixement i respecte dels ciutadans vers els rius i les seves comunitats de ribera; i potenciar el seu valor paisatgístic.

DSCN0926        DSCN0930

Aquest projecte permetrà que 1 oficial i 4 persones en risc d’exclusió tinguin accés al món laboral.

Baix Penedès:

― Actuació de millora i neteja de franges de protecció contra incendis al sector de la Moixeta i les Pinedes Altes, al municipi de la Joncosa del Montmell. (Fundació Santa Teresa)

L’àrea d’actuació d’aquest projecte està identificada pel Pla Infocat com de gran risc d’incendi forestal, i la seva continuïtat de massa forestal determina que és una àrea en la qual es poden produir Grans Incendis Forestals.

Així és que per tal de reduir aquest alt perill d’incendis forestals i la seva vulnerabilitat, l’execució d’aquest projecte centrarà els seus esforços en la realització de franges de protecció contra incendis en els límits més exposats de les dues urbanitzacions.

Projecte forestal FST 2015

Aquest projecte permetrà que 1 oficial i 4 persones en risc d’exclusió tinguin accés al món laboral.

    Tarragonès:
― Millora i conservació dels gorgs del riu Gaià per a la proliferació de l’espècie autòctona de la tortuga de rierol, al tram entre el Catllar i la Riera de Gaià.(Fundació Onada).

Aquest projecte consistirà en l’eliminació d’espècies al·lòctones que han acabat envaint aquests espais. Es realitzaran altres tasques de recuperació com l’eliminació de petits abocadors, millora de l’accessibilitat entre els gorgs per afavorir els moviments de la tortuga i en general la realització de tasques mediambientals dirigides per els ambientòlegs de la plataforma salvem el riu Gaià.

Projecte forestal Onada 2015

Aquest projecte permetrà que 1 oficial i 5 persones en risc d’exclusió tinguin accés al món laboral.

 

Més informació:

http://www.dipta.cat/ca/noticies/la-diputacio-de-tarragona-i-lobra-social-la-caixa-milloraran-enguany-12-espais-naturals-i

 

MA Fundalis

 

%d bloggers like this: