Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2017

Del 16 al 22 de setembre se celebra a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura que promou hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables com són els desplaçaments a peu, en bicicleta, en transport públic o amb vehicle elèctric, així com visualitzar els canvis possibles en l’ús de l’espai públic, millorar la qualitat de l’aire i la reducció de la contaminació. Sota el lema ‘Mobilitza’t per un aire més net!’, la Setmana del 2017 a més de vetllar per una vida saludable, sostenible i segura, també reforça el poder de la ciutadania per millorar la qualitat de l’aire que respirem.

Mapa d’activitats:

https://www.instamaps.cat/geocatweb/visor.html?&businessid=be7805dffa5ed637a0c180b052c2adf4#8/41.708/1.780

Més info:

http://territori.gencat.cat/ca/03_infraestructures_i_mobilitat/setmana-de-la-mobilitat-sostenible-i-segura/inici/

http://www.menyscotxesmessalut.org

Anuncis

La bici, objecte d’oci i festa o eina bàsica de mobilitat?

Són molts els municipis que durant la primavera celebren la seva pròpia Bicicletada Popular o Festa de la Bicicleta, per exemple a Tarragona la celebren el proper diumenge 30 d’abril, a Valls l’any passat va ser el 17 d’abril, i al Vendrell celebren el 75è aniversari d’aquesta festa del 26 al 28 de maig.

El plantejament de molts d’aquests esdeveniments és més aviat per motius lúdics, tradicionals i festius.

Al Vendrell destaquen que fa 75 anys de l’inici d’aquesta festa. Fa 75 anys, l’any 1942, la bicicleta no només era un objecte d’oci o festa, sinó que era un dels principals mitjans de transport, igual com ho havien estat abans els cavalls i carruatges, que també tenen la seva festa, que remunta de més anys enrere.

 

Tanmateix, a d’altres ciutats i poblacions del món, ja fa temps que s’han adonat dels beneficis de fer tornar la bicicleta al capdamunt de les prioritats de mobilitat.

Fa unes dècades, la ciutat de Copenhagen va posar la bicicleta com a primera prioritat de les seves polítiques i ha aconseguit que gairebé la meitat de la població es desplaci a la feina o als estudis en aquest mitjà.

 

 

 

 

Urbanistes i tècnics en mobilitat de tot el món aposten cada cop més per restringir l’accés del cotxe a centres urbans i fomentar la bicicleta, com a eina de mobilitat, pels seus beneficis econòmics, socials, ambientals i per a la salut TORNA LA BICI.

 

http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/2008/Torna-la-bici

Compartir l’espai amb cotxes i vianants no és una gestió fàcil. És l’administració, però sobretot els ciutadans, qui hem de decidir quina prioritat donem a l’espai públic… i si la bicicleta ha de ser vista com a un element d’oci i festa o també com a un element bàsic del present i futur de la mobilitat…

Mentre a les comarques de Tarragona porten 6 anys donant-hi voltes, fent festes i pensant-s’ho, a Barcelona ja tenen les coses més clares i tenen la voluntat que d’aquí a dos anys els desplaçaments en bicicleta hagin augmentat un 67 %. Per ajudar-hi, triplicaran la xarxa ja existent de carrils bici, que passarà dels 116 km actuals als 308 km el 2018, i buscant que la majoria de ciutadans tinguin un carril bici a prop de casa.

Entrades i enllaços relacionats:

En bicileta per la ciutat

Les accions en mobilitat al Vendrell en els darrers 6 anys

Quant d’espai públic deixem apropiar als cotxes?  ‎

Nous punts d’aparcament de bicicletes i nou Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible a Tarragona  

El futur de la mobilitat urbana al Vendrell i a Valls  ‎

Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.

Una vegada hi havia una costa daurada…

Es preveu que el nivell del mar l’any 2100 hagi pujat 1’8 metres, segons el pitjor escenari, o +0’88 metres segons un escenari mig.

Segons el següent documental, des d’ara i fins l’any 2050 es preveu que entre 50 i 200 milions de persones s’hauran hagut de desplaçar a causa de l’increment del nivell del mar. Els habitants d’aquesta illa ja ho han hagut de fer:

Documental: “Una vegada hi havia una illaPèrdua de sorra

Ja en les darreres dècades, la línia de costa del 70% de les costes catalanes ha retrocedit una mitja de -0’7 m anuals. Aquest retrocés anirà a més, i es preveu que a la Costa Daurada és on hi hagi un major efecte de retrocés i per tant en la seva capacitat de càrrega recreativa actual, la qual no es podrà mantenir sense prendre mesures.
Una parella d’usuaris acostuma a ocupar entre 4 i 9 m2 de platja. Estaran plenament disponibles? Potser la gent ja no podrà utilitzar les platges de la mateixa manera de com ho fa ara? La platja serà un bé escàs? Podrà continuar essent d’ús “il·limitat i gratuït”? S’hauran d’establir en alguns llocs regulacions temporals d’ús de l’espai de la mateixa manera com ja es fa amb l’aparcament de vehicles?

Funció recreativa
A més a més, al reduir-se l’amplada de les platges, al litoral de la Costa Daurada s’incrementaria el risc de veure’s més afectat per l’efecte dels temporals, afectant a zones urbanitzades i a infraestructures, com ja succeeix ara a diferents platges del Maresme i la Selva.

Temporal

Quins costos tindrà tot això?

Segons els experts, la solució d’aportar més sorres es demostra que no és viable, ja que és un bé escàs i no hi haurà prou diners, prou energia ni prou sorra per protegir-ho tot i arribarà un moment que caldrà decidir com a societat, cap a on es vol anar: interessa protegir les platges de més valor natural? Les més turístiques? Les que tenen a prop la via del tren?

Recàrrega necessària

 

A la província de Tarragona és a on més metres cúbics de sorra s’estima que caldria recarregar per a recuperar la sorra que es vagi perdent i per poder mantenir la capacitat turística i la defensa de les infraestructures i urbanitzacions actuals

 

 

 

En una altra entrada d’aquest bloc ja parlàvem de la problemàtica de la sorra de platja com a bé escàs.

Una predicció molt visual és la de la següent seqüència d’imatges, del que li pot passar al delta de l’Ebre si el nivell del mar s’incrementa fins a 1 metre:

Retrocediment Delta de l'Ebre
Un dia algú parlarà que “Una vegada hi havia una costa daurada”?
Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.
 Fonts d’informació:
Documents d’aquesta jornada:
Notícies als mitjans:

El repte del canvi climàtic, una prioritat?

Mentre ens mantenim preocupats pels efectes i de com sortir de l’actual crisi econòmica, els científics alerten que el temps per evitar un canvi climàtic potencialment catastròfic s’està acabant i que és urgent canviar de model energètic i socioeconòmic aquesta mateixa dècada.

Coincidint amb la Conferència de París sobre el Canvi Climàtic, Televisió de Catalunya ofereix diferents documentals relacionats amb el canvi climàtic sota el lema “El repte del canvi climàtic”.

Podeu accedir a ells anant aquí: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-repte-del-canvi-climatic/coleccio/3630/

Alguns d’aquests documentals i ressenyes són:

2100, com serà el clima?

Les previsions dels científics sobre el clima de la Terra a finals d’aquest segle fan esgarrifar. Com serà la Terra l’any 2100? Fins a quin punt es pot descontrolar, el clima? Ens podrem adaptar al canvi climàtic? Serem tots iguals davant de les amenaces que presenta? El clima és una maquinària complexíssima, però els científics que l’estudien ho tenen molt clar: si no deixem d’emetre gasos d’efecte hivernacle, nosaltres mateixos i les pròximes generacions ho tindran difícil per viure a la Terra.

Alimentació i canvi climàtic

Fruit del canvi climàtic es preveu que hi haurà problemes de subministrament d’aliments abans del 2050. Els climatòlegs alerten que cal un sistema alimentari de proximitat, no emissor de gasos i més resistent a la meteorologia extrema

L’amenaça del gas metà

Les regions àrtiques amaguen en el seu gel permanent una bomba climàtica que amenaça d’esdevenir l’epicentre del canvi climàtic: es tracta del gas metà atrapat en aquest territori. L’augment de les temperatures està fonent el gel i això permet l’alliberament d’aquest gas d’efecte hivernacle, qué té 25 vegades la capacitat d’escalfament del CO2.

Quant d’espai públic deixem apropiar als cotxes?

walking illustrationA la majoria de poblacions del Camp de Tarragona, l’espai dedicat al vehicle privat s’ha anat incrementant en detriment del dedicat a altres formes de desplaçament produint-se una important apropiació funcional de l’espai públic.

És coherent i sostenible aquesta apropiació funcional?

Actualment, el mitjà de transport més emprat al Camp de Tarragona en dia feiner és el transport privat, en un 47,7%, seguit del mode no motoritzat en un 46,4%. El 5,9% restant es realitza en transport públic. En dissabtes i festius l’ús del vehicle privat al Camp de Tarragona s’incrementa fins al 60%.

Font: Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya

Però en canvi, quant ocupa realment el vehicle privat en les nostres poblacions ? Només el 47%? el 60%? …o potser més aviat els nostres carrers s’assemblen molt als d’aquesta imatge gràfica?

Quant d’espai tenim dedicat a la mobilitat i accessibilitat a peu, en bicicleta o en transport públic?

Quins altres impactes genera actualment el vehicle privat?

Hi ha altres models possibles?

…vet-ho aquí unes altres imatges molt descriptives:

20486572901_054d0bc78b_z

Font: La (amigable) imagen de una ciudad sin coches, retratada en un gif

 

regnbuepladsen-copenhague-dinamarca-528x503Copenhague, Dinamarca

padre-alonso-de-ovalle-santiago-chile-528x503

Lisboa, Portugal

av-duque-de-avila-lisboa-portugal-528x502

Santiago de Chile, Xile

Font: Así eran y así son: ciudades que han pensado en las personas

 

2015 SMSS_baner_twitter_1500x500Potser només és qüestió d’aplicar aquest lema?

Font: Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2015

 

Daniel Calveras. Comitè de Medi Ambient

Setmana Europea de l’Energia Sostenible. Del 15 al 19 de juny

La Unió Europea organitza la Setmana Europea de l’Energia Sostenible, durant la qual arreu d’Europa es celebren actes i esdeveniments amb l’objectiu de compartir idees i trobar solucions d’estalvi i eficiència energètica i promoció de les energies renovables.

Podeu trobar més informació i programa d’activitats a:

http://icaen.gencat.cat/ca/pice_serveis/pice_premsa/pice_campanyes/semana-de-la-energia-2015/agenda-de-actividades/

http://www.dipta.cat/ca/setmana-europea-de-lenergia-sostenible-2015

http://lafabricadelsol.bcn.cat/inscripcions/setmana-de-lenergia

http://icaen.gencat.cat/ca/detalls/noticia/LICAEN-organitza-jornades-tecniques-per-celebrar-la-Setmana-de-lEnergia

DMMA. El consum d’energia i les emissions.

Malgrat els avenços tecnològics que han permès millorar en termes d’eficiència energètica, l’ús de l’energia en els països de l’OCDE continuarà creixent el 2020 un 35%. L’energia per a l’ús comercial i residencial és la que més està creixent a tot el món, per darrere del transport.

El 2002, el nombre de vehicles de motor dels països de l’OCDE era de 550 milions de vehicles (75% eren vehicles d’ús personal). Està previst un augment del 32% dels propietaris de vehicles per al 2020. Al mateix temps, els quilòmetres dels vehicles de motor està previst que augmentin un 40%. El transport per aire es va triplicar en aquest mateix període.

Podem canviar cap a una manera de consum que depengui en menor mesura de béns i serveis d’alta intensitat energètica i material, de manera que no es comprometi la qualitat de vida.

Les llars consumeixen el 29% de l’energia mundial i com a conseqüència d’això, produeixen un 21% d’emissions de CO2. El cost de les energies renovables és cada vegada més competitiu. Un cinquè del consum d’energia final a 2013 va procedir d’energies renovables.

A nivell mundial, el consum d’energia va créixer més ràpid en els sectors de transport i de serveis, causada per un augment del transport aeri de viatgers i del transport de càrrega, i una ràpida expansió de l’economia de serveis.

ALGUNES ACCIONS:

Pedala fins al treball Canvia els llkum

Entrades anteriors relacionades:

– Els aires condicionats

– El futur de la mobilitat urbana al Vendrell i a Valls

– BPA’s i prevenció en la connexió i desconnexió d’aparells elèctrics

– Els nivells de CO2 més elevats en tres milions d’anys!

Un aire més net per a tothom

– Nous punts d’aparcament de bicicletes i nou Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible a Tarragona

– BPA: Mobilitat sostenible cap a la feina !!

– BPA: “Aquest estiu no passis fred, posa’l a 26ºC”

Comitè de MA de Fundalis

 

 

%d bloggers like this: