Recorda! Siguis on siguis, a l’estiu, els residus no fan vacances… i a la feina tampoc!!

SIGUIS ON SIGUIS, A L’ESTIU, ELS RESIDUS NO FAN VACANCES… I A LA FEINA TAMPOC!!

POSA CADA COSA AL SEU LLOC!

Reciclart. Art amb residus del mar… a Sitges, fins al 16 de juliol.

A dia d’avui el canvi climàtic és una realitat innegable i la contaminació del medi natural per residus generats pels humans no s’atura. Gran part de residus acaben malauradament a la mar, esdevenint un problema a escala mundial.

Sitges ReciclArt és un esdeveniment dedicat a la sensibilització mediambiental des de la perspectiva de l’art: L’objectiu és reflexionar sobre la gran quantitat de residus que es generen amb els hàbits de consum actuals, donant una sortida creativa a partir dels materials que són rebutjats cada dia, fomentant el reciclatge creatiu i un consum més responsable.

Font i més info:

http://www.sitgesreciclart.com/

http://mariceltv.xiptv.cat/cultura/capitol/l-exposicio-reciclart-denuncia-l-exces-de-residus

Participa a les activitats de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Del 19 al 27 de novembre de 2016.

Anima’t a participar a alguna de les diverses activitats previstes a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que va del 19 al 27 de novembre de 2016, o aprofita la setmana per pendre consciència de les possibilitats que tens per a reduïr els residus que generes.

Pots consultar l’agenda d’activitats i horaris a: http://www.arc.cat/agendaewwr/

Exemple d’algunes de les 50 activitats que tenim més properes són:

  • El Vendrell. Exposició: ‘Re-sidus, matèria de primera’
  • Calafell. “Un envàs reutilitza’t = un envàs evitat“, fes la compra amb carmanyola, per poder comprar més a granel i per a reduir el nombre de residus generats.
  • Calafell. Video divulgatiu per promoure un nou model de consum.
  • Valls. 6è Mercat del REcanvi
  • Roda de Barà. Fem de les deixalles un coet.
  • Torredembarra. La Torre contra el malbaratament alimentari.
  • Torredembarra. Donem una segona vida a la roba i les sabates
  • Tarragona. Sensibilització en l’àmbit de la recollida selectiva i reutilització de residus.
  • Cubelles. Com fer menjadores d’ocells amb envasos reciclats

12 good habits for reducing waste

12 maneres de prevenir els residus:

  • Fer servir bosses reutilitzables.
  • Enganxar un adhesiu a la bústia per aturar la publicitat.
  • No desaprofitar els aliments.
  • Comprar a granel o en gran format.
  • Comprar recanvis ecològics.
  • Beure aigua de l’aixeta.
  • Limitar el nombre d’impressions.
  • Fer compost.
  • Utilitzar piles recarregables.
  • Donar la roba vella.
  • Manllevar o llogar les eines que fem servir.
  • Fer arreglar els aparells.

A continuació disposeu de bons consells per reduir la generació de residus en la vostra vida quotidiana..

Font: Setmana europea de la prevenció de residus. www.ewwr.eu/ca

Prou de malgastar els residus: convertim la brossa en un recurs

Sabies que a la Unió Europea es perden 5.000 milions d’euros cada any per no reciclar els residus??

Sabies que cadascú de nosaltres llencem, sense possibilitat de reciclatge, almenys 180 kg només de menjar a l’any??

Tendim a veure la brossa com un problema, però en realitat és un recurs infraexplotat. A l’actualitat a la UE es recicla o reutilitza menys del 40% dels residus municipals (en la seva gran majoria brossa domèstica)… i en alguns municipis del nostre entorn més immediat encara molt menys (veure entrades anteriors).

Però tal com diu el personatge protagonista d’aquesta animació i campanya, en Bernardo: “No sóc brossa!! Tinc valors interns!!” el reciclatge de la brossa té un gran potencial, capaç de generar valor!

Des del CET Serveis de Fundació Santa Teresa i Fundació Ginac també ho creiem i apostem perquè els municipis del nostre entorn apostin també pel reciclatge i per implantar nous sistemes de recollida de residus que el facilitin i el potenciïn, tal com el sistema de recollida porta a porta que portem a terme en el municipi de Vila-rodona!

Prou de malgastar els residus! I tal com ens animen des de la UE, fes-te de la “generació desperta” i reclama també al teu municipi una altra manera de gestionar els residus:

http://www.generationawake.eu/es/

https://www.facebook.com/GenerationAwake

Daniel Calveras
CET Serveis

Font: http://ec.europa.eu/environment/news/efe/articles/2014/03/article_20140301_07_es.htm

El menjar no es llença!

Ho sentim des de petits, però segons dades de l’estudi “Diagnosi del Malbaratament Alimentari a Catalunya”, de la Universitat Autònoma de Barcelona, corresponents a l’any 2010, cada català malbarata prop de 35 kg de menjar a l’any, 96 grams diàriament. El 6,3% del total de residus municipals de Catalunya són aliments que es llencen. Per tant, un ús eficient dels aliments podria reduir un 6,3% la quantitat de residus municipals.

A nivell domèstic ens hem de plantejar què ens fa malbaratar aliments i com podem evitar-ho.

– Planificar les compres, sobretot el productes frescos, afavorint la rotació i l’ordre en el emmagatzematge per consumir el que es farà malbé més aviat.

– Conèixer la diferència entre “data de caducitat” i “consum preferent” pot evitar que llencem aliments en bon estat.

    * Data de caducitat: l’aliment comença a fer-se malbé i és possible que, si deixem passar molts dies, en senti malament. S’ha d’anar amb molta cura amb els aliments caducats, especialment els ous.

    * Data de consum preferent: indica una data a partir de la qual l’aliment comença a perdre sabor o olor, però no vol dir que ens hagi de fer cap mal. Ens els podem menjar tranquil·lament.

Més informació sobre la data de caducitat dels aliments

– Cuinar la quantitat que necessitem i aprofitar les restes, congelant-les o transformant-les per aprofitar-les en una altra elaboració. Fer croquetes, canalons, acompanyaments, com feien les nostres àvies.

– Conservar els aliments. Conservar-los correctament a la nevera o rebost pot allargar la seva vida útil, pel que fa als aliments frescos les conserves ens permeten gaudir més temps dels productes de proximitat que hem comprat en el seu moment òptim durant més temps. Conserves al buit, amb oli, salaons podem dedicar-hi u dia i gaudir-ne tot l’any.

motius_c

A nivell de la distribució s’estan extenent programes de minves d’aliments frescos que gestionats a temps es poden distribuir mitjançant el Banc d’Aliments Frescos.

Un exemple és el programa, liderat per l’Ajuntament de Reus, projecte pilot de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per estudiar l’evolució de la disminució de residus gràcies a la recuperació dels aliments i la possible aplicació en d’altres indrets de Catalunya. Gràcies a aquesta iniciativa, s’han repartit en un any 137 tones de menjar a 3.600 persones necessitades. El programa de recuperació d’aliments frescos de Reus permet aprofitar el 80% dels productes que abans es llençaven.

Escola de Turisme del Baix Penedès

La Comissió Europea vol fer reduir encara més l’ús de les bosses de plàstic lleugeres

La Comissió Europea ha adoptat una proposta per obligar els Estats membres a reduir l’ús de les bosses de plàstic lleugeres. Els Estats membres podran triar les mesures que considerin més oportunes com ara la imposició de taxes, la fixació d’objectius nacionals o la restricció de la comercialització de les bosses de plàstic. Les bosses de plàstic lleugeres es fan servir només una sola vegada, però triguen centenars d’anys a degradar-se en el medi ambient i sovint ho fan en forma de partícules microscòpiques perjudicials per a la vida marina.

Cal que els Estats membres facin tots els possibles per reduir el consum de bosses de plàstic amb un gruix inferior a 50 micres perquè, com que aquestes es reutilitzen menys vegades que les gruixudes, ben sovint van a raure a les escombraries.

Antecedents

Són precisament les propietats de les bosses de plàstic (el seu pes i la seva resistència a la degradació) les que fan que tinguin tant d’èxit comercial i que hagin contribuït a la seva proliferació en el medi ambient. A més, les bosses de plàstic escapen als canals de gestió dels residus i s’acumulen en forma de brossa marina que pot trigar centenars d’anys a descompondre’s. Cada vegada la Comissió Europea és més conscients que la brossa marina és un problema ambiental molt greu que posa en perill els ecosistemes marins, la fauna i les aus marines.

Una quantitat estimada de més de 100.000 tones, sobretot els anomenats micro-plàstics, està surant en els oceans del món. Això és d’una gran preocupació, en particular, ja que el plàstic i els contaminants orgànics persistents que es concentren en la superfície podrien entrar en la cadena alimentària.

plastic

Al 2010 es calcula que es van comercialitzar a la UE uns 98 600 milions de bosses de plàstic, és a dir, 198 bosses de plàstic per ciutadà europeu i any. Les xifres varien força d’un Estat membre a l’altre: a Dinamarca i a Finlàndia cada ciutadà fa servir una mitjana de quatre bosses de plàstic l’any, però a Eslovàquia, Polònia i Portugal una mitjana de 466. A Espanya 120.

Font i més informació:

http://ec.europa.eu/spain/barcelona/actualitat-i-premsa/notes-de-premsa/131104b_ca.htm

http://ec.europa.eu/environment/waste/plastic_waste.htm

Daniel Calveras. Mediambient Fundalis

Enquesta Europea sobre Residus

En el marc d’un projecte europeu sobre residus, diferents autoritats públiques desitgen conèixer més a fons l’opinió i l’actitud dels europeus en temes de prevenció de residus, reutilització i reciclatge.

Amb aquest objectiu, ens conviden a participar en el aquest estudi. Si desitges participar-hi, clica següent text o imatge.

ENQUESTA EUROPEA SOBRE RESIDUS

Daniel Calveras. Mediambient Fundalis
%d bloggers like this: