Utilitza menys envasos!!

Prevenció de residus d’envasos: Utilitza’n menys!

El dissabte 19 de novembre de 2016 es celebra a tot Europa diferents activitats per promoure aquest objectiu.

prevencio-residus-envasos

Els residus d’envasos són un tema rellevant en la nostra societat de consum actual, especialment si aquests residus es deuen a un envasament excessiu i innecessari dels productes. De fet, la prevenció de residus d’envasos no sempre comporta un gran esforç i cada un de nosaltres pot contribuir en l’acompliment d’aquest objectiu!

  • A la feina

    • Porteu els cartutxos de tinta i els tòners buits al proveïdor per reomplir-los. A més de ser una mesura ecològica, aquesta petita acció genera activitat i contribueix a crear nous llocs de treball.
    • A l’oficina, porteu la vostra pròpia tassa de cafè o de te. D’aquesta manera, evitareu omplir la paperera de vasos de plàstic.
    • Per a l’esmorzar / berenar, poseu els aliments en un recipient reutilitzable i la beguda en una cantimplora, en lloc de fer servir una bossa o una ampolla i llençar-les a les escombraries cada vegada.
    • Promoure els productes a granel. Això permetrà als clients reduir els residus d’envasos i comprar només la quantitat que necessiten. “Granel” (a granel) (http://www.granel.cat) és una iniciativa privada catalana que ven molts productes a granel, com fruits secs, farina, galetes, cafè, caramels, llavors i cereals. Aquesta iniciativa es porta a terme actualment a 9 botigues a Catalunya i també ven en línia.
    • Promoure el consum d’aigua d’aixeta entre els clients als restaurants. Això tallarà fàcilment els residus d’envasos i augmentarà la sensibilització dels clients. “Etxeko Ura”, una campanya per promoure el consum d’aigua d’aixeta entre els restaurants al País Basc http://www.ekogunea.net/proiektuak/proiektua/etxeko-ura-2
  • Durant els àpats

    • Cuineu aliments frescos: menjareu més sa i estalviareu molts residus d’envasos en comparació amb un àpat preparat i envasat.
    • Ompliu una gerra amb aigua de l’aixeta. Estalviareu el preu d’un paquet d’ampolles d’aigua i limitareu la quantitat de plàstic per llençar que genereu.
    • Quan aneu de picnic, porteu recipients hermètics per als aliments, ampolles i la vostra vaixella de diari. D’aquesta manera, llençareu menys deixalles a la paperera i, a més, podreu classificar-les a casa.
  • A la botiga

    • Escolliu productes amb menys embalatge i eviteu comprar productes d’un sol ús En el moment de la compra, normalment, podeu escollir un producte que generi menys residus. D’aquesta manera, estalviareu matèries primeres i contribuireu a reduir la contaminació que generen els processos de producció i destrucció. A més, aquests productes també solen representar un estalvi econòmic.
    • Intenteu comprar productes a granel Solen tenir un cost inferior i permeten reduir els residus d’embalatge. Els embalatges representen un 23% del pes dels residus domèstics, una part important del volum de les escombraries generades.
    • Opteu per les bosses de la compra reutilitzables Les bosses d’un sol ús dels centres comercials generen més de 70.000 tones de plàstic anuals i tant sols s’utilitzen una mitjana de 20 minuts abans d’anar a parar a les escombraries. No només es transformen en residus molt ràpidament, sinó que, a més, si no s’eliminen amb compte, poden contaminar la natura i el mar. Les bosses de plàstic que van a parar al mar poden provocar la mort de tortugues, dofins o taurons que les confonen amb meduses i se les empassen.
    • Opteu pels productes recarregables Se solen comercialitzar recanvis ecològics de productes domèstics, cosmètics i d’alguns articles d’alimentació.

     Aquí teniu un seguit de fitxes amb diferents bones pràctiques que us poden ser d’interès:

http://www.ewwr.eu/docs/PTD/CA_PTDs_2016_Reusable_cups_system.pdf

http://www.ewwr.eu/docs/PTD/CA_PTDs_2016_Reuse_packaging.pdf

http://www.ewwr.eu/docs/PTD/CA_PTDs_2016_Zero_waste_lunch.pdf

http://www.ewwr.eu/docs/tct/Toolkit_BUSINESS_CAT_2015.pdf

http://www.ewwr.eu/docs/tct/Toolkit_Citizens_CAT.pdf

Font: Setmana europea de la prevenció de residus. www.ewwr.eu/ca
Anuncis

Participa a les activitats de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Del 19 al 27 de novembre de 2016.

Anima’t a participar a alguna de les diverses activitats previstes a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que va del 19 al 27 de novembre de 2016, o aprofita la setmana per pendre consciència de les possibilitats que tens per a reduïr els residus que generes.

Pots consultar l’agenda d’activitats i horaris a: http://www.arc.cat/agendaewwr/

Exemple d’algunes de les 50 activitats que tenim més properes són:

  • El Vendrell. Exposició: ‘Re-sidus, matèria de primera’
  • Calafell. “Un envàs reutilitza’t = un envàs evitat“, fes la compra amb carmanyola, per poder comprar més a granel i per a reduir el nombre de residus generats.
  • Calafell. Video divulgatiu per promoure un nou model de consum.
  • Valls. 6è Mercat del REcanvi
  • Roda de Barà. Fem de les deixalles un coet.
  • Torredembarra. La Torre contra el malbaratament alimentari.
  • Torredembarra. Donem una segona vida a la roba i les sabates
  • Tarragona. Sensibilització en l’àmbit de la recollida selectiva i reutilització de residus.
  • Cubelles. Com fer menjadores d’ocells amb envasos reciclats

12 good habits for reducing waste

12 maneres de prevenir els residus:

  • Fer servir bosses reutilitzables.
  • Enganxar un adhesiu a la bústia per aturar la publicitat.
  • No desaprofitar els aliments.
  • Comprar a granel o en gran format.
  • Comprar recanvis ecològics.
  • Beure aigua de l’aixeta.
  • Limitar el nombre d’impressions.
  • Fer compost.
  • Utilitzar piles recarregables.
  • Donar la roba vella.
  • Manllevar o llogar les eines que fem servir.
  • Fer arreglar els aparells.

A continuació disposeu de bons consells per reduir la generació de residus en la vostra vida quotidiana..

Font: Setmana europea de la prevenció de residus. www.ewwr.eu/ca

DMMA. L’impacte dels aliments i dels hàbits alimentaris.

Una gran part dels impactes mediambientals dels aliments ocorren en la fase de producció (agricultura i processament), però també les llars tenen influència en aquests impactes a través dels seus hàbits diaris. Tot això afecta el medi ambient a través del consum d’energia procedent de la producció d’aliments i de la generació de deixalles.

  • 1,3 mil milions de tones d’aliments es malgasten cada any. Alhora, gairebé mil milions de persones es troben en desnutrició i altres mil milions famolenques.
  • L’excés de consum és perjudicial per a la salut i per al medi ambient.
  • 1,5 mil milions de persones al món pateixen sobrepès o obesitat.
  • La degradació de la terra, la pèrdua de fertilitat de la terra, l’ús no sostenible de l’aigua, l’excés de pesca i la degradació marina estan tots acabant amb la capacitat dels recursos naturals de proporcionar aliment.
  • El sector alimentari és responsable del voltant del 30% del consum d’energia total del món i produeix al voltant del 22% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
  • L’augment de consum té efectes perjudicials per a la seguretat alimentària:
    • Augment del preu dels aliments.
    • Canvis en els modes de producció que impliquen un ús més intensiu dels recursos.
    • Els aliments que requereixen un gran ús de recursos esgoten la base de recursos agrícoles, afectant la seva capacitat per produir prou aliments.

ALGUNES ACCIONS:

Fes-te vegetarià un cop per setmana Escull menjar aquí

I les que ja recomanàvem al nostre anterior post: El menjar no es llença!

I aquestes altres: Què pots fer tu per aprofitar el menjar?

Comitè de MA de Fundalis

 

El menjar no es llença!

Ho sentim des de petits, però segons dades de l’estudi “Diagnosi del Malbaratament Alimentari a Catalunya”, de la Universitat Autònoma de Barcelona, corresponents a l’any 2010, cada català malbarata prop de 35 kg de menjar a l’any, 96 grams diàriament. El 6,3% del total de residus municipals de Catalunya són aliments que es llencen. Per tant, un ús eficient dels aliments podria reduir un 6,3% la quantitat de residus municipals.

A nivell domèstic ens hem de plantejar què ens fa malbaratar aliments i com podem evitar-ho.

– Planificar les compres, sobretot el productes frescos, afavorint la rotació i l’ordre en el emmagatzematge per consumir el que es farà malbé més aviat.

– Conèixer la diferència entre “data de caducitat” i “consum preferent” pot evitar que llencem aliments en bon estat.

    * Data de caducitat: l’aliment comença a fer-se malbé i és possible que, si deixem passar molts dies, en senti malament. S’ha d’anar amb molta cura amb els aliments caducats, especialment els ous.

    * Data de consum preferent: indica una data a partir de la qual l’aliment comença a perdre sabor o olor, però no vol dir que ens hagi de fer cap mal. Ens els podem menjar tranquil·lament.

Més informació sobre la data de caducitat dels aliments

– Cuinar la quantitat que necessitem i aprofitar les restes, congelant-les o transformant-les per aprofitar-les en una altra elaboració. Fer croquetes, canalons, acompanyaments, com feien les nostres àvies.

– Conservar els aliments. Conservar-los correctament a la nevera o rebost pot allargar la seva vida útil, pel que fa als aliments frescos les conserves ens permeten gaudir més temps dels productes de proximitat que hem comprat en el seu moment òptim durant més temps. Conserves al buit, amb oli, salaons podem dedicar-hi u dia i gaudir-ne tot l’any.

motius_c

A nivell de la distribució s’estan extenent programes de minves d’aliments frescos que gestionats a temps es poden distribuir mitjançant el Banc d’Aliments Frescos.

Un exemple és el programa, liderat per l’Ajuntament de Reus, projecte pilot de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per estudiar l’evolució de la disminució de residus gràcies a la recuperació dels aliments i la possible aplicació en d’altres indrets de Catalunya. Gràcies a aquesta iniciativa, s’han repartit en un any 137 tones de menjar a 3.600 persones necessitades. El programa de recuperació d’aliments frescos de Reus permet aprofitar el 80% dels productes que abans es llençaven.

Escola de Turisme del Baix Penedès

La Comissió Europea vol fer reduir encara més l’ús de les bosses de plàstic lleugeres

La Comissió Europea ha adoptat una proposta per obligar els Estats membres a reduir l’ús de les bosses de plàstic lleugeres. Els Estats membres podran triar les mesures que considerin més oportunes com ara la imposició de taxes, la fixació d’objectius nacionals o la restricció de la comercialització de les bosses de plàstic. Les bosses de plàstic lleugeres es fan servir només una sola vegada, però triguen centenars d’anys a degradar-se en el medi ambient i sovint ho fan en forma de partícules microscòpiques perjudicials per a la vida marina.

Cal que els Estats membres facin tots els possibles per reduir el consum de bosses de plàstic amb un gruix inferior a 50 micres perquè, com que aquestes es reutilitzen menys vegades que les gruixudes, ben sovint van a raure a les escombraries.

Antecedents

Són precisament les propietats de les bosses de plàstic (el seu pes i la seva resistència a la degradació) les que fan que tinguin tant d’èxit comercial i que hagin contribuït a la seva proliferació en el medi ambient. A més, les bosses de plàstic escapen als canals de gestió dels residus i s’acumulen en forma de brossa marina que pot trigar centenars d’anys a descompondre’s. Cada vegada la Comissió Europea és més conscients que la brossa marina és un problema ambiental molt greu que posa en perill els ecosistemes marins, la fauna i les aus marines.

Una quantitat estimada de més de 100.000 tones, sobretot els anomenats micro-plàstics, està surant en els oceans del món. Això és d’una gran preocupació, en particular, ja que el plàstic i els contaminants orgànics persistents que es concentren en la superfície podrien entrar en la cadena alimentària.

plastic

Al 2010 es calcula que es van comercialitzar a la UE uns 98 600 milions de bosses de plàstic, és a dir, 198 bosses de plàstic per ciutadà europeu i any. Les xifres varien força d’un Estat membre a l’altre: a Dinamarca i a Finlàndia cada ciutadà fa servir una mitjana de quatre bosses de plàstic l’any, però a Eslovàquia, Polònia i Portugal una mitjana de 466. A Espanya 120.

Font i més informació:

http://ec.europa.eu/spain/barcelona/actualitat-i-premsa/notes-de-premsa/131104b_ca.htm

http://ec.europa.eu/environment/waste/plastic_waste.htm

Daniel Calveras. Mediambient Fundalis

Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic

El passat 3 de juliol es celebrà el Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic, en motiu d’aquest esdeveniment us presentem les Bones Pràctiques Ambientals que en aquest sentit fa temps que portem a terme des del STO de Ventall:

Les bosses de plàstic quan poses molt de pes es trenquen, al supermercat es paguen, quan s´embruten no es poden netejar,  i sovint al cap de temps o es perden o es fan malbé. I amb una mica de sort acaben gairebé totes a la brossa , per que de vegades malauradament les veiem embrutar els carrers, les nostres muntanyes i les platges. I aquestes bosses contaminen molt el ecosistema.

 

Al STO gestionem les bosses de plàstic amb molta cura, llençant-les quan estan trencades i brutes al contenidor groc.  I promocionem a les nostres activitats el ús del cistell, i les bosses de roba reutilitzables.  Com per exemple:

  • A la cuina on anem al supermercat  amb cistell o bosses de roba.
  • Al economat de iogurts de la Fageda on demanem als  nostres clients que ens portin preferiblement bosses de roba ( per que són més resistents i més grans) .
  • I al viver que quan venem productes de l´hort , donem la fruita i verdura en bosses de roba, que demanem als nostres clients que  si us plau ens retornin.

A mes hi ha grups del taller com el de la “Gent Gran”, que a l´activitat de costura han fet bosses de roba, reutilitzant teles que no es feien servir.

STO Ventall

Consum col·laboratiu, un canvi de paradigma per a un consum més sostenible

Aquest post és una reproducció parcial d’un article publicat a la revista digital http://www.sostenible.cat

Clicka aquí per veure'n l'original

Què podem fer per alleugerir els nostres problemes econòmics, ambientals i a la vegada regenerar les comunitats locals? Consumir col·laborativ

ament. Així com en el passat recent si volíem un producte calia comprar-lo i ser-ne propietari, avui en dia podem tr


L’Economia de la Col·laboració
 és un model socio-econòmic basat en que tot sovint “l’accés és millor que la propietat” oferint un canvi de paradigma pragmàtic al que cada dia s’apunta més gent gràcies als beneficis econòmics i ecològics directes i evidents. Allò que tenen en comú totes les iniciatives de consum col·laboratiu és que faciliten la conexió entre aquells que disposen de recursos infrautilitzats i aquells que tenen necessitat d’aquells mateixos recursos. Es tendeix a parlar de fabricar productes més ecològics però el més ecològic és fer un ús més òptim de tot allò de que ja disposem.obar comunitats (online) disposades a compartir/intercanviar/llogar/regalar aquests productes i també serveis.

A casa nostra ja fa temps que existeixen iniciatives d’aquesta mena com el servei de carsharing Avancar, el servei de bicicleta pública compartida Bicing, portals d’intercanvi i lloguer comLoquo , bancs de temps, etc.  Impulsats per la crisi i possibilitats gràcies a l’expansió de les xarxes socials i els comportaments col·laboratius a Internet, en els últims 2 anys han aparegut una llarga llista d’iniciatives orientades a facilitar que la gent es trobi i es contacti mitjançant Internet i comparteixi fora d’Internet:

  • Allotjaments: Airbnb com a líder mundial més destacat. Airbnb va ser fundada al 2008 a San Francisco i ja disposa d’oficines per a tot el món, una d’elles a Barcelona. StayAtFriends o Swaapping són d’origen català i s’ubiquen també en l’allotjament a través dels cercles d’amistat.
  • Més orientat a famílies senceres s’ha popularitzat també l’intercanvi de cases amb Knok oHomeForHome. Malgrat tenir noms internacionals són de Barcelona i Sant Cugat.
  • Un dels sectors amb més tirada és la mobilitat: SociaCar (lloguer de cotxes entre particulars), JoinUpTaxi (compartir taxi), BlaBlaCar (compartir places lliures al cotxe). No calen més cotxes, no calen més carretes, no cal que circulin tants cotxes… el que cal és optimitzar l’ús de les places buides en els cotxes que ja es troben en circulació. Estalviarem diners, reduirem emissions de CO2 i coneixerem a gent nova.
  • La roba i objectes relacionats amb els bebès: GrowniesTrastusSegundaManita,WikimumsBabyTravelling, etc… amb models lleugerament diferenciats que engloben des del regal, al pagament per un lot de 6 peces de roba usades o l’intercanvi.
  • Per a redistribuir tenim NoLoTiro (te lo regalo sin condiciones) i per reparar Millor que Nou(des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona)
  • Les cooperatives de consum i de quilometre zero poden simplificar la seva creació i gestió amb iniciatives com La Ruche Qui Dit Oui. D’origen francès acaba de rebre una inversió de 1.5M€ per expandir-se per Europa.
  • I la llista segueix en camps com l’educació, les finances, l’artesania, els llibres, etc.

El consum col·laboratiu “hackeja” el sistema de l’hiperconsum del segle XX basat en comprar/tirar i la propietat individual. La gent col·labora directament (a través d’aquestes plataformes tecnològiques) per cobrir necessitats materials i de serveis. L’economia torna a una escala més humana i comprensible.

De la mateixa manera que a les discogràfiques o els distribuïdors de pel·lícules els ha calgut adaptar-se al món digital amb l’streaming i la distribució directa entre persones (P2P), molts altres sectors veuran com part dels ciutadans deixen de consumir i comprar els productes de la manera tradicional. Aquelles industries basades en la venda massiva de productes hauran d’entendre que el producte ja no es ven sinó que es lloga/redistribueix/comparteix i el model de negoci haurà d’adaptar-se i passar a oferir serveis al voltant del producte.

La mobilitat i els fabricants de cotxes ofereixen els exemples més interessants. D’una banda veiem com a Espanya, sense cap visió de futur, es presenta com a solució el “Plan 3 millones”. Per contra BMW va posar en marxa el carsharing DriveNow (Alemanya i EEUU), Daimler ha invertit 10M $USD a Carpooling.comCitroën ha obert Multicity a França i Alemanya facilitant el lloguer dels seus cotxes entre particulars o Chevrolet ofereix compartir trajectes a Colòmbia.

Aquest canvi de paradigma, d’un model de societat “de dalt a baix” a un model de societat “peer-to-peer” afecta no tan sols al consum (amb reducció de residus i generació de nous productes), sinó també a la producció, l’educació, les finances i a la política. De l’actual situació de crisi (del sistema i de valors) només en sortirem canviant les regles del joc, sense demanar permís a ningú.

Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis

%d bloggers like this: