Vols col·laborar en la recollida de dades sobre la processionària dels pins?

Surts sovint a la natura en zones de pinedes? Vols col·laborar de forma fàcil amb el projecte BOSCOS SANS PER UNA SOCIETAT SALUDABLE?
Amb aquest projecte els investigadors del CREAF (centre públic de recerca en ecologia terrestre i anàlisi del territori) busquen millorar el coneixement que tenen sobre el cicle biològic de l’oruga processionària i avaluar la capacitat que té aquest insecte d’afectar grans extensions de bosc?
Què és la processionària del pi?

La processionària del pi (Thaumatopoea pityocampa) és una papallona molt coneguda perquè quan està en fase d’eruga es menja les fulles dels pins. Fa unes bosses blanques molt visibles i característiques al final de la tardor, i durant les últimes setmanes de l’hivern forma autèntiques processons d’erugues que baixen dels arbres per enterrar-se.

Es busquen fotos de paisatge amb bosses d’erugues

Només cal que fotografiïs els vessants de bosc que vegis poc o molt defoliats en la qual les bosses de processionària siguin ben visibles, i les pengis a Twitter, Facebook, Flickr o Instagram amb els hashtags #AlertaForestal #processionaria o bé les enviïs a alertaforestal@creaf.uab.cat.

Cal activar el GPS del mòbil o fixar les coordenades

Perquè les dades siguin realment útils, els investigadors necessiten conèixer amb la màxima precisió possible el moment, la posició i l’orientació de la màquina que ha pres la fotografia. Per això és molt important que les persones que hi participin activin el posicionament GPS del mòbil (o de la càmera de fotos) i que enviïn la foto en el moment de fer-la.

Un sistema d’alertes forestals per complementar la feina dels Agents Rurals

“Engegar diverses campanyes de participació ciutadana com aquesta en diferents moments de l’any ens permetrà conèixer més detalls de com varia el cicle biològic de la processionària entre unes zones i altres, i de com s’estan recuperant les pinedes de la defoliació que provoquen les erugues”. Jordi Vayreda, investigador del CREAF.
Més info i detalls:
Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.

La bici, objecte d’oci i festa o eina bàsica de mobilitat?

Són molts els municipis que durant la primavera celebren la seva pròpia Bicicletada Popular o Festa de la Bicicleta, per exemple a Tarragona la celebren el proper diumenge 30 d’abril, a Valls l’any passat va ser el 17 d’abril, i al Vendrell celebren el 75è aniversari d’aquesta festa del 26 al 28 de maig.

El plantejament de molts d’aquests esdeveniments és més aviat per motius lúdics, tradicionals i festius.

Al Vendrell destaquen que fa 75 anys de l’inici d’aquesta festa. Fa 75 anys, l’any 1942, la bicicleta no només era un objecte d’oci o festa, sinó que era un dels principals mitjans de transport, igual com ho havien estat abans els cavalls i carruatges, que també tenen la seva festa, que remunta de més anys enrere.

 

Tanmateix, a d’altres ciutats i poblacions del món, ja fa temps que s’han adonat dels beneficis de fer tornar la bicicleta al capdamunt de les prioritats de mobilitat.

Fa unes dècades, la ciutat de Copenhagen va posar la bicicleta com a primera prioritat de les seves polítiques i ha aconseguit que gairebé la meitat de la població es desplaci a la feina o als estudis en aquest mitjà.

 

 

 

 

Urbanistes i tècnics en mobilitat de tot el món aposten cada cop més per restringir l’accés del cotxe a centres urbans i fomentar la bicicleta, com a eina de mobilitat, pels seus beneficis econòmics, socials, ambientals i per a la salut TORNA LA BICI.

 

http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/2008/Torna-la-bici

Compartir l’espai amb cotxes i vianants no és una gestió fàcil. És l’administració, però sobretot els ciutadans, qui hem de decidir quina prioritat donem a l’espai públic… i si la bicicleta ha de ser vista com a un element d’oci i festa o també com a un element bàsic del present i futur de la mobilitat…

Mentre a les comarques de Tarragona porten 6 anys donant-hi voltes, fent festes i pensant-s’ho, a Barcelona ja tenen les coses més clares i tenen la voluntat que d’aquí a dos anys els desplaçaments en bicicleta hagin augmentat un 67 %. Per ajudar-hi, triplicaran la xarxa ja existent de carrils bici, que passarà dels 116 km actuals als 308 km el 2018, i buscant que la majoria de ciutadans tinguin un carril bici a prop de casa.

Entrades i enllaços relacionats:

En bicileta per la ciutat

Les accions en mobilitat al Vendrell en els darrers 6 anys

Quant d’espai públic deixem apropiar als cotxes?  ‎

Nous punts d’aparcament de bicicletes i nou Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible a Tarragona  

El futur de la mobilitat urbana al Vendrell i a Valls  ‎

Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.

Fundalis és present al 19è Congrés de l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya (APEVC)

ESPAIS VERDS 2.0 L’adaptació dels espais verds als canvis climàtics, tècnics i socialscongres

Sota aquest títol es celebrà la setmana passada a Amposta el 19è Congrés de l’APEVC, l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya, amb 13 ponències i la participació de més de 100 congressistes, entre ells tècnics de Fundalis.

http://www.apevc.cat/congrés

A destacar les ponències sobre:

  • La introducció de noves espècies en jardineria sosteniblecongres-2
  • Canvis en la gestió de la vegetació per reduir el risc d’incendis en zones de transició. La pirojardineria.
  • La gestió dels escocells més enllà dels herbicidescongres-3
  • Què vol dir jugar? Com el disseny de jocs infantils ho pot fer possible o impossible?
  • Nova “plaga social” en platanerscongres-4
  • Els sistemes de drenatge sostenible com a estratègia urbana congres-5
  • Criteris ambientals en el disseny d’espais verds de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. congres-7
  • La utilització d’herbàcies de flor en jardineria extensiva com a substitut de gespes i desbroços  congres-9

congres-11

  • Certificació de seguretat de l’arbrat per a parcs d’aventura

Debat: El canvi climàtic i els nostres vins (04/02/2016)

Què és el canvi climàtic? Com ens afecta en general i en concret al Penedès? Què s’ha decidit a París? Què podem fer a escala local?

Amb les intervencions de:
Dani Ramírez (Meteoròleg de TV3)
Jordi Cuyàs (Vineyards for heat)
Albert Bel (Miguel Torres, SA)
Xavier Vidal (Escola de Viticultura)
Moderat per la periodista Maria Josep Picó i amb l’assessorament científic del meteoròleg Francesc Mauri.

Activitat gratuïta oberta al públic, amb aforament limitat, organitzada per la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Sadurní i la Xarxa de Ciutats i Pobles de cap a la Sostenibilitat, amb la col·laboració de Diputació de Barcelona

Canvi climàtic i vins

Lloc: Casal d’Entitats
Hora: 18 h
Preu: Gratuïta
Font: Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia

Una vegada hi havia una costa daurada…

Es preveu que el nivell del mar l’any 2100 hagi pujat 1’8 metres, segons el pitjor escenari, o +0’88 metres segons un escenari mig.

Segons el següent documental, des d’ara i fins l’any 2050 es preveu que entre 50 i 200 milions de persones s’hauran hagut de desplaçar a causa de l’increment del nivell del mar. Els habitants d’aquesta illa ja ho han hagut de fer:

Documental: “Una vegada hi havia una illaPèrdua de sorra

Ja en les darreres dècades, la línia de costa del 70% de les costes catalanes ha retrocedit una mitja de -0’7 m anuals. Aquest retrocés anirà a més, i es preveu que a la Costa Daurada és on hi hagi un major efecte de retrocés i per tant en la seva capacitat de càrrega recreativa actual, la qual no es podrà mantenir sense prendre mesures.
Una parella d’usuaris acostuma a ocupar entre 4 i 9 m2 de platja. Estaran plenament disponibles? Potser la gent ja no podrà utilitzar les platges de la mateixa manera de com ho fa ara? La platja serà un bé escàs? Podrà continuar essent d’ús “il·limitat i gratuït”? S’hauran d’establir en alguns llocs regulacions temporals d’ús de l’espai de la mateixa manera com ja es fa amb l’aparcament de vehicles?

Funció recreativa
A més a més, al reduir-se l’amplada de les platges, al litoral de la Costa Daurada s’incrementaria el risc de veure’s més afectat per l’efecte dels temporals, afectant a zones urbanitzades i a infraestructures, com ja succeeix ara a diferents platges del Maresme i la Selva.

Temporal

Quins costos tindrà tot això?

Segons els experts, la solució d’aportar més sorres es demostra que no és viable, ja que és un bé escàs i no hi haurà prou diners, prou energia ni prou sorra per protegir-ho tot i arribarà un moment que caldrà decidir com a societat, cap a on es vol anar: interessa protegir les platges de més valor natural? Les més turístiques? Les que tenen a prop la via del tren?

Recàrrega necessària

 

A la província de Tarragona és a on més metres cúbics de sorra s’estima que caldria recarregar per a recuperar la sorra que es vagi perdent i per poder mantenir la capacitat turística i la defensa de les infraestructures i urbanitzacions actuals

 

 

 

En una altra entrada d’aquest bloc ja parlàvem de la problemàtica de la sorra de platja com a bé escàs.

Una predicció molt visual és la de la següent seqüència d’imatges, del que li pot passar al delta de l’Ebre si el nivell del mar s’incrementa fins a 1 metre:

Retrocediment Delta de l'Ebre
Un dia algú parlarà que “Una vegada hi havia una costa daurada”?
Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.
 Fonts d’informació:
Documents d’aquesta jornada:
Notícies als mitjans:

El repte del canvi climàtic, una prioritat?

Mentre ens mantenim preocupats pels efectes i de com sortir de l’actual crisi econòmica, els científics alerten que el temps per evitar un canvi climàtic potencialment catastròfic s’està acabant i que és urgent canviar de model energètic i socioeconòmic aquesta mateixa dècada.

Coincidint amb la Conferència de París sobre el Canvi Climàtic, Televisió de Catalunya ofereix diferents documentals relacionats amb el canvi climàtic sota el lema “El repte del canvi climàtic”.

Podeu accedir a ells anant aquí: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-repte-del-canvi-climatic/coleccio/3630/

Alguns d’aquests documentals i ressenyes són:

2100, com serà el clima?

Les previsions dels científics sobre el clima de la Terra a finals d’aquest segle fan esgarrifar. Com serà la Terra l’any 2100? Fins a quin punt es pot descontrolar, el clima? Ens podrem adaptar al canvi climàtic? Serem tots iguals davant de les amenaces que presenta? El clima és una maquinària complexíssima, però els científics que l’estudien ho tenen molt clar: si no deixem d’emetre gasos d’efecte hivernacle, nosaltres mateixos i les pròximes generacions ho tindran difícil per viure a la Terra.

Alimentació i canvi climàtic

Fruit del canvi climàtic es preveu que hi haurà problemes de subministrament d’aliments abans del 2050. Els climatòlegs alerten que cal un sistema alimentari de proximitat, no emissor de gasos i més resistent a la meteorologia extrema

L’amenaça del gas metà

Les regions àrtiques amaguen en el seu gel permanent una bomba climàtica que amenaça d’esdevenir l’epicentre del canvi climàtic: es tracta del gas metà atrapat en aquest territori. L’augment de les temperatures està fonent el gel i això permet l’alliberament d’aquest gas d’efecte hivernacle, qué té 25 vegades la capacitat d’escalfament del CO2.

Setmana Europea de l’Energia Sostenible. Del 15 al 19 de juny

La Unió Europea organitza la Setmana Europea de l’Energia Sostenible, durant la qual arreu d’Europa es celebren actes i esdeveniments amb l’objectiu de compartir idees i trobar solucions d’estalvi i eficiència energètica i promoció de les energies renovables.

Podeu trobar més informació i programa d’activitats a:

http://icaen.gencat.cat/ca/pice_serveis/pice_premsa/pice_campanyes/semana-de-la-energia-2015/agenda-de-actividades/

http://www.dipta.cat/ca/setmana-europea-de-lenergia-sostenible-2015

http://lafabricadelsol.bcn.cat/inscripcions/setmana-de-lenergia

http://icaen.gencat.cat/ca/detalls/noticia/LICAEN-organitza-jornades-tecniques-per-celebrar-la-Setmana-de-lEnergia

%d bloggers like this: