Utilitza menys envasos!!

Prevenció de residus d’envasos: Utilitza’n menys!

El dissabte 19 de novembre de 2016 es celebra a tot Europa diferents activitats per promoure aquest objectiu.

prevencio-residus-envasos

Els residus d’envasos són un tema rellevant en la nostra societat de consum actual, especialment si aquests residus es deuen a un envasament excessiu i innecessari dels productes. De fet, la prevenció de residus d’envasos no sempre comporta un gran esforç i cada un de nosaltres pot contribuir en l’acompliment d’aquest objectiu!

  • A la feina

    • Porteu els cartutxos de tinta i els tòners buits al proveïdor per reomplir-los. A més de ser una mesura ecològica, aquesta petita acció genera activitat i contribueix a crear nous llocs de treball.
    • A l’oficina, porteu la vostra pròpia tassa de cafè o de te. D’aquesta manera, evitareu omplir la paperera de vasos de plàstic.
    • Per a l’esmorzar / berenar, poseu els aliments en un recipient reutilitzable i la beguda en una cantimplora, en lloc de fer servir una bossa o una ampolla i llençar-les a les escombraries cada vegada.
    • Promoure els productes a granel. Això permetrà als clients reduir els residus d’envasos i comprar només la quantitat que necessiten. “Granel” (a granel) (http://www.granel.cat) és una iniciativa privada catalana que ven molts productes a granel, com fruits secs, farina, galetes, cafè, caramels, llavors i cereals. Aquesta iniciativa es porta a terme actualment a 9 botigues a Catalunya i també ven en línia.
    • Promoure el consum d’aigua d’aixeta entre els clients als restaurants. Això tallarà fàcilment els residus d’envasos i augmentarà la sensibilització dels clients. “Etxeko Ura”, una campanya per promoure el consum d’aigua d’aixeta entre els restaurants al País Basc http://www.ekogunea.net/proiektuak/proiektua/etxeko-ura-2
  • Durant els àpats

    • Cuineu aliments frescos: menjareu més sa i estalviareu molts residus d’envasos en comparació amb un àpat preparat i envasat.
    • Ompliu una gerra amb aigua de l’aixeta. Estalviareu el preu d’un paquet d’ampolles d’aigua i limitareu la quantitat de plàstic per llençar que genereu.
    • Quan aneu de picnic, porteu recipients hermètics per als aliments, ampolles i la vostra vaixella de diari. D’aquesta manera, llençareu menys deixalles a la paperera i, a més, podreu classificar-les a casa.
  • A la botiga

    • Escolliu productes amb menys embalatge i eviteu comprar productes d’un sol ús En el moment de la compra, normalment, podeu escollir un producte que generi menys residus. D’aquesta manera, estalviareu matèries primeres i contribuireu a reduir la contaminació que generen els processos de producció i destrucció. A més, aquests productes també solen representar un estalvi econòmic.
    • Intenteu comprar productes a granel Solen tenir un cost inferior i permeten reduir els residus d’embalatge. Els embalatges representen un 23% del pes dels residus domèstics, una part important del volum de les escombraries generades.
    • Opteu per les bosses de la compra reutilitzables Les bosses d’un sol ús dels centres comercials generen més de 70.000 tones de plàstic anuals i tant sols s’utilitzen una mitjana de 20 minuts abans d’anar a parar a les escombraries. No només es transformen en residus molt ràpidament, sinó que, a més, si no s’eliminen amb compte, poden contaminar la natura i el mar. Les bosses de plàstic que van a parar al mar poden provocar la mort de tortugues, dofins o taurons que les confonen amb meduses i se les empassen.
    • Opteu pels productes recarregables Se solen comercialitzar recanvis ecològics de productes domèstics, cosmètics i d’alguns articles d’alimentació.

     Aquí teniu un seguit de fitxes amb diferents bones pràctiques que us poden ser d’interès:

http://www.ewwr.eu/docs/PTD/CA_PTDs_2016_Reusable_cups_system.pdf

http://www.ewwr.eu/docs/PTD/CA_PTDs_2016_Reuse_packaging.pdf

http://www.ewwr.eu/docs/PTD/CA_PTDs_2016_Zero_waste_lunch.pdf

http://www.ewwr.eu/docs/tct/Toolkit_BUSINESS_CAT_2015.pdf

http://www.ewwr.eu/docs/tct/Toolkit_Citizens_CAT.pdf

Font: Setmana europea de la prevenció de residus. www.ewwr.eu/ca

DMMA. L’aigua, un recurs vital.

Tot i que les llars no són directament grans consumidores d’aigua, sí que ho són molt indirectament, i el creixement de la població i l’extensió de l’ús de l’aigua han contrarestat els efectes beneficiosos de les tecnologies i accions per estalviar aigua.

Aigua i aliments

 

 

Menys del 3% de l’aigua mundial és potable, de la qual un 2,5% està congelada a l’Antàrtida, l’Àrtic i les Glaceres. D’aquesta manera, la humanitat ha de comptar amb un 0,5% restant per a totes les seves necessitats d’aigua.

aigua

L’ésser humà està contaminant l’aigua dels rius i llacs molt més ràpid del que la natura pot reciclar i purificar .

Aigua impactes

Més de mil milions de persones encara no tenen accés a aigua potable.

aigua nen

L’ús excessiu d’aigua contribueix a augmentar l’estrès d’aigua mundial.

Problemàtiques aigua

L’aigua és gratis a la naturalesa però les infraestructures necessàries per a distribuir-la són cares.

Stress hídric

El cas concret de Catalunya:

Demanda d'aiguaDemanda d'aigua 2

Aigua a les llars

 

Fonts:
  • L’aigua al segle XXI. Una proposta didàctica basada en l’Informe de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics al món: aigua per a tothom, aigua per a la vida. Departament de Medi Ambient.
  • Els paisatges de l’aigua, mirall d’una nova cultura ambiental. Agència Catalana de l’Aigua
  • Transició i integració en la planificació de l’aigua a Catalunya davant el repte del canvi climàtic. Agència Catalana de l’Aigua

 

Comitè de MA Fundalis

 

La Comissió Europea vol fer reduir encara més l’ús de les bosses de plàstic lleugeres

La Comissió Europea ha adoptat una proposta per obligar els Estats membres a reduir l’ús de les bosses de plàstic lleugeres. Els Estats membres podran triar les mesures que considerin més oportunes com ara la imposició de taxes, la fixació d’objectius nacionals o la restricció de la comercialització de les bosses de plàstic. Les bosses de plàstic lleugeres es fan servir només una sola vegada, però triguen centenars d’anys a degradar-se en el medi ambient i sovint ho fan en forma de partícules microscòpiques perjudicials per a la vida marina.

Cal que els Estats membres facin tots els possibles per reduir el consum de bosses de plàstic amb un gruix inferior a 50 micres perquè, com que aquestes es reutilitzen menys vegades que les gruixudes, ben sovint van a raure a les escombraries.

Antecedents

Són precisament les propietats de les bosses de plàstic (el seu pes i la seva resistència a la degradació) les que fan que tinguin tant d’èxit comercial i que hagin contribuït a la seva proliferació en el medi ambient. A més, les bosses de plàstic escapen als canals de gestió dels residus i s’acumulen en forma de brossa marina que pot trigar centenars d’anys a descompondre’s. Cada vegada la Comissió Europea és més conscients que la brossa marina és un problema ambiental molt greu que posa en perill els ecosistemes marins, la fauna i les aus marines.

Una quantitat estimada de més de 100.000 tones, sobretot els anomenats micro-plàstics, està surant en els oceans del món. Això és d’una gran preocupació, en particular, ja que el plàstic i els contaminants orgànics persistents que es concentren en la superfície podrien entrar en la cadena alimentària.

plastic

Al 2010 es calcula que es van comercialitzar a la UE uns 98 600 milions de bosses de plàstic, és a dir, 198 bosses de plàstic per ciutadà europeu i any. Les xifres varien força d’un Estat membre a l’altre: a Dinamarca i a Finlàndia cada ciutadà fa servir una mitjana de quatre bosses de plàstic l’any, però a Eslovàquia, Polònia i Portugal una mitjana de 466. A Espanya 120.

Font i més informació:

http://ec.europa.eu/spain/barcelona/actualitat-i-premsa/notes-de-premsa/131104b_ca.htm

http://ec.europa.eu/environment/waste/plastic_waste.htm

Daniel Calveras. Mediambient Fundalis

Risc d’inundacions

El passat 20/11/2013 el programa QUÈQUICOM de TV3 va emetre aquest interessant reportatge:

Inundacions: quan el riu reclama el que és seu

Us volia destacar l’experiment visual emès durant els 2 primers minuts del programa, on al plató, Jaume Vilalta té tres casetes edificades al peu de tres pendents de muntanya. El primer és de terra, en el segon hi ha gespa, vegetació, i l’últim és de formigó. S’aboquen tres recipients iguals plens d’aigua sobre cada una de les diferents superfícies.

Experiment inundacions

– En el de terra, una part de l’aigua es drena, es filtra, i deixa de ser una amenaça. L’aigua restant, la que acaba arribant a la caseta, es va frenant a mesura que viatja entre les pedretes i partícules de terra. En conjunt podem dir que el perill de riada és moderat.

– En el pendent de gespa l’efecte de l’aigua queda encara més esmorteït. La vegetació actua com un laberint en què l’aigua es perd. Aquest terra resulta ideal per evitar problemes d’avingudes.

– El terra impermeabilitzat, sigui formigó, asfalt o plàstic, actua com una autopista en què l’aigua avança a tota velocitat. No s’hi hauria d’haver construït, el risc d’inundació és elevadíssim.

Per tant –diu Vilalta- tot i que hi ha molts factors que intervenen en les inundacions, en moltes ocasions nosaltres solets ens fiquem de peus a la galleda“.

Gairebé la meitat dels municipis catalans, uns 400, tenen edificacions en llocs amb un risc alt d’inundacions. La majoria són a la costa i al Pirineu. D’entre ells, per exemple, municipis com Tarragona, Torredembarra, El Vendrell, Calafell, Cubelles, i d’altres del Camp de Tarragona, tenen tots ells importants zones del municipi situades en el que el pla INUNCAT (Pla Especial d’Emergències per Inundacions) defineix com a “Zones potencialment inundables” amb un nivell de risc de “Molt Alt” (segons l’Annex 8.7 d’aquest pla), i que per tant han de tenir desenvolupat el seu propi Pla d’Actuació Municipal (PAM) davant d’una emergència per inundacions.

Zones potencialment inundables

Plànol de “Zones Potencialment Inundables segons el Pla INUNCAT

Queda palès però, tal com mostra l’experiment, que més enllà o més important que invertir i tenir un Pla d’Emergències per si es produeix una inundació, pot ser molt més efectiu invertir en mesures de prevenció com una gestió adequada del paisatge, de les lleres, de l’ordenació del territori, de l’edificabilitat, de l’obra civil, etc., potenciant el tractament natural, vegetal, o amb àrids abans que amb paviments impermeables, tant a gran escala com en la petita escala.

Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis

Sense la participació i el compromís de tothom les iniciatives de sostenibilitat difícilment poden arribar a reeixir.

Sense la participació i el compromís de tothom les iniciatives de sostenibilitat difícilment poden arribar a reeixir.

Avui a l'#actuem: Sense la participació i el compromís de tothom les iniciatives de #sostenibilitat difícilment poden arribar a reeixir

Font: semanadelasostenibilidad.es

19è Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient. Barcelona

Comença el FICMA! “on la realitat supera la ficció”

Comença el 19è Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient (FICMA) a Barcelona, del 5 a l’11 de novembre, ¡una cita que no et pots perdre!

Logo FICMA

Clicka aquí per accedir a la web del festival.

Hi podràs veure pel·lícules i documentals tals com:

Sobre ruedas, el sueño del automovil.

En poc més d’un segle, l’automòbil ha transformat completament la nostra forma de vida. En molts aspectes, els vehicles de motor tenen prioritat davant de les persones, arribant a ocupar de mitjana el 62% de l’espai públic urbà.
No en va, moltes famílies dediquen més espai a l’aparcament del seu automòbil que a l’habitació dels seus fills. Consagrar tant espai al mitjà de transport menys eficient ha transformat la nostra manera d’entendre el carrer. Aquesta pel·lícula examina les implicacions de la nostra història d’amor amb l’automòbil.

– Im fluss des lebens.

Im fluss des lebens és un documental sobre l’equilibri al nostre planeta entre la naturalesa, l’ésser humà, la política i l’economia. El “Caminant de molts mons” Gregor Sieböck, ens porta a un viatge a la “Patagònia Màgica”, on en base al megaprojecte de preses de la companyia Hidroaysén analitzem el paradigma del creixement econòmic com a únic indicador de la qualitat de vida. Complexes interconnexions que entrellacen la nostra societat de consum global, on sembla que donar empenta al creixement material i a la riquesa financera constitueix l’única resposta de part de la política i l’economia als clams sembradors de pànic respecte a una crisi.
Mostrant la increïble bellesa de la natura salvatge patagònica i l’exemple d’algunes persones que estan seguint “el seu propi camí” amb el simple desig de viure en harmonia amb la terra i amb si mateix, el documental Im fulss des lebens al·ludeix a la necessitat urgent d’un canvi paradigmàtic.

– Silent snow

Les planes blanques de l’Àrtic són un exemple eminent de la bellesa verge de la naturalesa: un no-res inabastable on només poques persones saben com sobreviure. Però un assassí silenciós està destruint la comunitat inuit a Groenlàndia. Els residus químics de tot el món s’acumulen aquí invisiblement, enverinant els habitants. Per les corrents oceàniques i a través de la neu, pesticides com el DDT viatgen cap al nord, causant malaltia i mort prematura. A Silent Snow, un grup experimentat d’inuit comença una perillosa expedició amb gossos de trineu a través de la seva terra estèril. Paral·lelament a l’expedició polar, la pel·lícula segueix a una jove groenlandesa (Pipaluk Knudsen-Ostermann) en el seu viatge al voltant del món per trobar les causes de la contaminació que està enverinant silenciosament el seu poble. El seu viatge la porta a tres continents diferents, on s’enfronta als conflictes d’interessos quan es tracta de guanys a curt termini i solucions beneficioses per a l’agricultura, la indústria i la salut.

– Trashed

Jeremy Irons es troba a la platja del costat de la ciutat libanesa de Sidó. Per sobre d’ell, s’eleva una muntanya d’escombraries, una monstruositat pul·lulant de residus hospitalaris i domèstics, líquids tòxics i animals morts, el resultat de trenta anys de consum d’una petita ciutat de quantes al món? Cada dia, es llancen els residus a la part superior de la muntanya, la runa cau cap al costat, cap al blau de la Mediterrània. Envoltat d’una vasta extensió d’ampolles de plàstic, un desemparat Jeremy Irons mira l’horitzó. “Atroç”, murmura. En el nou documental Trashed, una producció de Blenheim Films, produïda i dirigida per la cineasta britànica Candida Brady, Irons es proposa descobrir l’abast i els efectes del problema de les deixalles a nivell mundial, tot viatjant per tot el món a belles destinacions afectades per la contaminació. Aquest és un viatge d’investigació minuciós i valent que ens porta de l’escepticisme a la tristesa i de l’horror a l’esperança.

 

Miro… i sento! – Joc interactiu d’educació ambiental

En l’espècie humana, la majoria d’estímuls externs ens arriben a través del sentit de la vista. Aquesta és, sovint, la primera via d’entrada de la informació procedent de l’exterior.

Diuen que “una imatge val més que mil paraules”. Ben cert és que molts cops, en tenim prou amb una única imatge per a generar-nos una opinió d’una persona o situació i, fins i tot, d’imaginar històries i hipòtesis que ens transporten a llocs remots. I és que a través d’aquest sentit, tan important per a les persones, incorporem l’experiència visual viscuda i la transformem en emocions i sentiments.

En aquesta activitat de l’Agenda Escolar es proposa que observis una sèrie d’imatges i anotis quines sensacions et provoquen. (cliqueu)

Font: Agenda Escolar de la Diputació de Barcelona

%d bloggers like this: