12 mesos 12 posts, mantenint actiu el bloc de medi ambient!

Després de 12 mesos i 12 posts, el bloc de medi ambient ha rebut 570 visites, essent el segon any de més visites en gairebé 4 anys de bloc!

Només aquest mes de desembre hem tingut més de 100 visites!   🙂

Entrades 2015

Les entrades més vistes han estat:

La Fundació Santa Teresa millora diferents espais enjardinats del Baix Penedès

DMMA. L’aigua, un recurs vital.

En 4 anys, allò que ha despertat més interès han estat les entrades sobre Bones Pràctiques Ambientals, sobretot les de reutilització de residus, tot i que darrerament van guanyant interès les de mobilitat sostenible.

L’entrada que ha tingut més visites durant aquests 4 anys ha estat:

BPA: Reutilització de palets en parets verticals

I les publicacions més compartides a facebook, linkedin i twiter han estat:

Top shares

Us animo a publicar i compartir aquí aquelles Bones Pràctiques Ambientals que porteu a terme a la vostra feina o activitat, o a casa o en el vostre lleure, o bé també, aquelles notícies i informacions ambientals locals o del nostre entorn que considereu d’interès.

I si només només compartir una imatge o un comentari!? …segur que rebrien una bona acollida!

Gràcies a tots i recordeu que també podeu subscriure’s a aquest bloc anant a dalt a la dreta a:

Followers

Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.
Anuncis

Una vegada hi havia una costa daurada…

Es preveu que el nivell del mar l’any 2100 hagi pujat 1’8 metres, segons el pitjor escenari, o +0’88 metres segons un escenari mig.

Segons el següent documental, des d’ara i fins l’any 2050 es preveu que entre 50 i 200 milions de persones s’hauran hagut de desplaçar a causa de l’increment del nivell del mar. Els habitants d’aquesta illa ja ho han hagut de fer:

Documental: “Una vegada hi havia una illaPèrdua de sorra

Ja en les darreres dècades, la línia de costa del 70% de les costes catalanes ha retrocedit una mitja de -0’7 m anuals. Aquest retrocés anirà a més, i es preveu que a la Costa Daurada és on hi hagi un major efecte de retrocés i per tant en la seva capacitat de càrrega recreativa actual, la qual no es podrà mantenir sense prendre mesures.
Una parella d’usuaris acostuma a ocupar entre 4 i 9 m2 de platja. Estaran plenament disponibles? Potser la gent ja no podrà utilitzar les platges de la mateixa manera de com ho fa ara? La platja serà un bé escàs? Podrà continuar essent d’ús “il·limitat i gratuït”? S’hauran d’establir en alguns llocs regulacions temporals d’ús de l’espai de la mateixa manera com ja es fa amb l’aparcament de vehicles?

Funció recreativa
A més a més, al reduir-se l’amplada de les platges, al litoral de la Costa Daurada s’incrementaria el risc de veure’s més afectat per l’efecte dels temporals, afectant a zones urbanitzades i a infraestructures, com ja succeeix ara a diferents platges del Maresme i la Selva.

Temporal

Quins costos tindrà tot això?

Segons els experts, la solució d’aportar més sorres es demostra que no és viable, ja que és un bé escàs i no hi haurà prou diners, prou energia ni prou sorra per protegir-ho tot i arribarà un moment que caldrà decidir com a societat, cap a on es vol anar: interessa protegir les platges de més valor natural? Les més turístiques? Les que tenen a prop la via del tren?

Recàrrega necessària

 

A la província de Tarragona és a on més metres cúbics de sorra s’estima que caldria recarregar per a recuperar la sorra que es vagi perdent i per poder mantenir la capacitat turística i la defensa de les infraestructures i urbanitzacions actuals

 

 

 

En una altra entrada d’aquest bloc ja parlàvem de la problemàtica de la sorra de platja com a bé escàs.

Una predicció molt visual és la de la següent seqüència d’imatges, del que li pot passar al delta de l’Ebre si el nivell del mar s’incrementa fins a 1 metre:

Retrocediment Delta de l'Ebre
Un dia algú parlarà que “Una vegada hi havia una costa daurada”?
Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.
 Fonts d’informació:
Documents d’aquesta jornada:
Notícies als mitjans:

El repte del canvi climàtic, una prioritat?

Mentre ens mantenim preocupats pels efectes i de com sortir de l’actual crisi econòmica, els científics alerten que el temps per evitar un canvi climàtic potencialment catastròfic s’està acabant i que és urgent canviar de model energètic i socioeconòmic aquesta mateixa dècada.

Coincidint amb la Conferència de París sobre el Canvi Climàtic, Televisió de Catalunya ofereix diferents documentals relacionats amb el canvi climàtic sota el lema “El repte del canvi climàtic”.

Podeu accedir a ells anant aquí: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-repte-del-canvi-climatic/coleccio/3630/

Alguns d’aquests documentals i ressenyes són:

2100, com serà el clima?

Les previsions dels científics sobre el clima de la Terra a finals d’aquest segle fan esgarrifar. Com serà la Terra l’any 2100? Fins a quin punt es pot descontrolar, el clima? Ens podrem adaptar al canvi climàtic? Serem tots iguals davant de les amenaces que presenta? El clima és una maquinària complexíssima, però els científics que l’estudien ho tenen molt clar: si no deixem d’emetre gasos d’efecte hivernacle, nosaltres mateixos i les pròximes generacions ho tindran difícil per viure a la Terra.

Alimentació i canvi climàtic

Fruit del canvi climàtic es preveu que hi haurà problemes de subministrament d’aliments abans del 2050. Els climatòlegs alerten que cal un sistema alimentari de proximitat, no emissor de gasos i més resistent a la meteorologia extrema

L’amenaça del gas metà

Les regions àrtiques amaguen en el seu gel permanent una bomba climàtica que amenaça d’esdevenir l’epicentre del canvi climàtic: es tracta del gas metà atrapat en aquest territori. L’augment de les temperatures està fonent el gel i això permet l’alliberament d’aquest gas d’efecte hivernacle, qué té 25 vegades la capacitat d’escalfament del CO2.

%d bloggers like this: