La Comissió Europea vol fer reduir encara més l’ús de les bosses de plàstic lleugeres

La Comissió Europea ha adoptat una proposta per obligar els Estats membres a reduir l’ús de les bosses de plàstic lleugeres. Els Estats membres podran triar les mesures que considerin més oportunes com ara la imposició de taxes, la fixació d’objectius nacionals o la restricció de la comercialització de les bosses de plàstic. Les bosses de plàstic lleugeres es fan servir només una sola vegada, però triguen centenars d’anys a degradar-se en el medi ambient i sovint ho fan en forma de partícules microscòpiques perjudicials per a la vida marina.

Cal que els Estats membres facin tots els possibles per reduir el consum de bosses de plàstic amb un gruix inferior a 50 micres perquè, com que aquestes es reutilitzen menys vegades que les gruixudes, ben sovint van a raure a les escombraries.

Antecedents

Són precisament les propietats de les bosses de plàstic (el seu pes i la seva resistència a la degradació) les que fan que tinguin tant d’èxit comercial i que hagin contribuït a la seva proliferació en el medi ambient. A més, les bosses de plàstic escapen als canals de gestió dels residus i s’acumulen en forma de brossa marina que pot trigar centenars d’anys a descompondre’s. Cada vegada la Comissió Europea és més conscients que la brossa marina és un problema ambiental molt greu que posa en perill els ecosistemes marins, la fauna i les aus marines.

Una quantitat estimada de més de 100.000 tones, sobretot els anomenats micro-plàstics, està surant en els oceans del món. Això és d’una gran preocupació, en particular, ja que el plàstic i els contaminants orgànics persistents que es concentren en la superfície podrien entrar en la cadena alimentària.

plastic

Al 2010 es calcula que es van comercialitzar a la UE uns 98 600 milions de bosses de plàstic, és a dir, 198 bosses de plàstic per ciutadà europeu i any. Les xifres varien força d’un Estat membre a l’altre: a Dinamarca i a Finlàndia cada ciutadà fa servir una mitjana de quatre bosses de plàstic l’any, però a Eslovàquia, Polònia i Portugal una mitjana de 466. A Espanya 120.

Font i més informació:

http://ec.europa.eu/spain/barcelona/actualitat-i-premsa/notes-de-premsa/131104b_ca.htm

http://ec.europa.eu/environment/waste/plastic_waste.htm

Daniel Calveras. Mediambient Fundalis

Enquesta Europea sobre Residus

En el marc d’un projecte europeu sobre residus, diferents autoritats públiques desitgen conèixer més a fons l’opinió i l’actitud dels europeus en temes de prevenció de residus, reutilització i reciclatge.

Amb aquest objectiu, ens conviden a participar en el aquest estudi. Si desitges participar-hi, clica següent text o imatge.

ENQUESTA EUROPEA SOBRE RESIDUS

Daniel Calveras. Mediambient Fundalis

Interessant estudi sobre la relació entre zones verdes i la salut, incloent la salut mental

PHENOTYPE, un gran estudi de la Unió Europea, investiga la relació entre les zones verdes i la salut, incloent la salut mental. 

L’estudi investiga diversos mecanismes que poden influenciar en la relació de benefici entre les zones verdes i la salut:

– S’ha suggerit que les persones que viuen a prop de zones verdes fan més activitat física, i això certament té efectes beneficiosos en la salut.

– El segon mecanisme es basa en el fet que viure a prop de zones verdes sembla proporcionar alguna mena de recuperació quan les persones estan cansades, es recuperen més ràpidament i tornen a estar plens d’energia. I això està relacionat amb la salut mental, pateixen menys estrès.

– El tercer mecanisme és que viure a prop de zones verdes fa més fàcil que la gent es relacioni amb altres persones, hi ha més contacte social, i això també és important per la salut.

N’hi ha un quart, que no s’està investigant en aquest estudi: el fet que on hi ha més zones verdes hi ha menys contaminació atmosfèrica i les temperatures són més baixes, i això també té efectes sobre la salut.

 

Zona verda urbana

Hi ha una part de l’estudi en què porten un grup de persones a una zona verda i examinen com responen. Per exemple a Barcelona porten un grup de persones que estan una mica estressades a una zona verda durant tot un dia, i després un altre dia a una àrea urbana. I mesuren els nivells d’estrés, la funció pulmonar i tot un seguit de paràmetres per veure con reaccionen durant aquell dia.

Estan elaborant una base de dades enorme que ens ajudarà a entendre els mecanismes dels beneficis en la salut de les zones verdes.

Han estudiat la relació entre les zones verdes i el pes dels nadons al nàixer, i ja han vist que els nadons de les dones embarassades que viuen a prop de zones verdes tenen un pes al nàixer lleugerament més alt. També s’han fixat en els índex d’hiperactivitat i problemes conductuals en infants, i han vist que decreixen o presenten menys símptomes en els qui viuen a prop de zones verdes. També és menor el risc de patir asma o obesitat en infants. I en els adults, hi ha menys risc de problemes cardiovasculars.

També volen veure com han de ser aquestes àrees per tal de resultar positives a la salut: si han de ser segures, accessibles, boniques de mirar i sense brossa… Tots aquests factors són importants, i sobretot per als infants les zones verdes han de tenir una funció: una àrea de jocs, o un camp on puguin xutar una pilota… Estan estudiant tots aquests aspectes.

Mark Nieuwenhuijsen, professor i investigador coordinador d’aquest estudi afirma que: “El que esperem és aconseguir resultats que siguin útils per als urbanistes, perquè l’única manera que tenim d’aconseguir canvis és si ells fan alguna cosa. I els urbanistes normalment no tenen en compte la salut. Estem intentant poder presentar alguns dels resultats del nostre estudi en una versió que es pugui traduir fàcilment en noves mesures, que puguin per servir els qui dissenyen les polítiques.”

Aquest investigador, que també ha participat en un altre estudi sobre contaminació atmosfèrica, també afirma que: “sabem que el contaminant més important a Europa són els cotxes. Cal trobar la manera de fer cotxes més nets, i intentar que la gent faci servir el transport públic i el transport actiu: caminar i anar en bicicleta.

I això s’aplica als infants també. Van fer un estudi a Barcelona i vam veure que al voltant del 40% dels infants van a l’escola en cotxe. I és una vertadera llàstima. Això ens torna a portar al fet que hem de canviar les ciutats, fer-les més segures per a vianants i ciclistes, i millorar el transport públic. Aconseguir que la gent deixi el cotxe redueix la contaminació i al mateix temps millora la seva salut. Tothom surt guanyant.

Font: Entrevista publicada a la revista Sostenible, extreta d’un article publicat per la Fundació Roger Torné

Cliqueu aquí per veure l’article complet

Daniel Calveras. Mediambient Fundalis
%d bloggers like this: