Consum col·laboratiu, un canvi de paradigma per a un consum més sostenible

Aquest post és una reproducció parcial d’un article publicat a la revista digital http://www.sostenible.cat

Clicka aquí per veure'n l'original

Què podem fer per alleugerir els nostres problemes econòmics, ambientals i a la vegada regenerar les comunitats locals? Consumir col·laborativ

ament. Així com en el passat recent si volíem un producte calia comprar-lo i ser-ne propietari, avui en dia podem tr


L’Economia de la Col·laboració
 és un model socio-econòmic basat en que tot sovint “l’accés és millor que la propietat” oferint un canvi de paradigma pragmàtic al que cada dia s’apunta més gent gràcies als beneficis econòmics i ecològics directes i evidents. Allò que tenen en comú totes les iniciatives de consum col·laboratiu és que faciliten la conexió entre aquells que disposen de recursos infrautilitzats i aquells que tenen necessitat d’aquells mateixos recursos. Es tendeix a parlar de fabricar productes més ecològics però el més ecològic és fer un ús més òptim de tot allò de que ja disposem.obar comunitats (online) disposades a compartir/intercanviar/llogar/regalar aquests productes i també serveis.

A casa nostra ja fa temps que existeixen iniciatives d’aquesta mena com el servei de carsharing Avancar, el servei de bicicleta pública compartida Bicing, portals d’intercanvi i lloguer comLoquo , bancs de temps, etc.  Impulsats per la crisi i possibilitats gràcies a l’expansió de les xarxes socials i els comportaments col·laboratius a Internet, en els últims 2 anys han aparegut una llarga llista d’iniciatives orientades a facilitar que la gent es trobi i es contacti mitjançant Internet i comparteixi fora d’Internet:

  • Allotjaments: Airbnb com a líder mundial més destacat. Airbnb va ser fundada al 2008 a San Francisco i ja disposa d’oficines per a tot el món, una d’elles a Barcelona. StayAtFriends o Swaapping són d’origen català i s’ubiquen també en l’allotjament a través dels cercles d’amistat.
  • Més orientat a famílies senceres s’ha popularitzat també l’intercanvi de cases amb Knok oHomeForHome. Malgrat tenir noms internacionals són de Barcelona i Sant Cugat.
  • Un dels sectors amb més tirada és la mobilitat: SociaCar (lloguer de cotxes entre particulars), JoinUpTaxi (compartir taxi), BlaBlaCar (compartir places lliures al cotxe). No calen més cotxes, no calen més carretes, no cal que circulin tants cotxes… el que cal és optimitzar l’ús de les places buides en els cotxes que ja es troben en circulació. Estalviarem diners, reduirem emissions de CO2 i coneixerem a gent nova.
  • La roba i objectes relacionats amb els bebès: GrowniesTrastusSegundaManita,WikimumsBabyTravelling, etc… amb models lleugerament diferenciats que engloben des del regal, al pagament per un lot de 6 peces de roba usades o l’intercanvi.
  • Per a redistribuir tenim NoLoTiro (te lo regalo sin condiciones) i per reparar Millor que Nou(des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona)
  • Les cooperatives de consum i de quilometre zero poden simplificar la seva creació i gestió amb iniciatives com La Ruche Qui Dit Oui. D’origen francès acaba de rebre una inversió de 1.5M€ per expandir-se per Europa.
  • I la llista segueix en camps com l’educació, les finances, l’artesania, els llibres, etc.

El consum col·laboratiu “hackeja” el sistema de l’hiperconsum del segle XX basat en comprar/tirar i la propietat individual. La gent col·labora directament (a través d’aquestes plataformes tecnològiques) per cobrir necessitats materials i de serveis. L’economia torna a una escala més humana i comprensible.

De la mateixa manera que a les discogràfiques o els distribuïdors de pel·lícules els ha calgut adaptar-se al món digital amb l’streaming i la distribució directa entre persones (P2P), molts altres sectors veuran com part dels ciutadans deixen de consumir i comprar els productes de la manera tradicional. Aquelles industries basades en la venda massiva de productes hauran d’entendre que el producte ja no es ven sinó que es lloga/redistribueix/comparteix i el model de negoci haurà d’adaptar-se i passar a oferir serveis al voltant del producte.

La mobilitat i els fabricants de cotxes ofereixen els exemples més interessants. D’una banda veiem com a Espanya, sense cap visió de futur, es presenta com a solució el “Plan 3 millones”. Per contra BMW va posar en marxa el carsharing DriveNow (Alemanya i EEUU), Daimler ha invertit 10M $USD a Carpooling.comCitroën ha obert Multicity a França i Alemanya facilitant el lloguer dels seus cotxes entre particulars o Chevrolet ofereix compartir trajectes a Colòmbia.

Aquest canvi de paradigma, d’un model de societat “de dalt a baix” a un model de societat “peer-to-peer” afecta no tan sols al consum (amb reducció de residus i generació de nous productes), sinó també a la producció, l’educació, les finances i a la política. De l’actual situació de crisi (del sistema i de valors) només en sortirem canviant les regles del joc, sense demanar permís a ningú.

Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis

Anuncis

Els establiments turístics de qualitat ambiental i l’hostatgeria i el restaurant del Monestir de Poblet

Estàs planificant algunes vacances o escapada a la muntanya, a l’interior o a la platja?

Si és així, t’informem que a Catalunya existeixen molts establiments turístics (hotels, fondes, campings, restaurants, bars, etc) que disposen d’algun certificat ambiental o etiqueta ecològica, o sigui, que desenvolupen la seva activitat amb un major grau de respecte i cura vers el medi ambient.

                                                         ISO 14001             Emas         Garantia de qualitat ambiental       

Per trobar quins són aquests establiments, pots consultar la següent web: http://www.catalunyaqualitat.cat

O també: http://www.turismesostenible.info/

I, malgrat de no disposar encara de cap certificació oficial, us volem destacar el Monestir de Poblet , la seva Hostatgeria, el seu Escola-Restaurant, que és gestionat per la Fundació Santa Teresa conjuntament amb la Comunitat Monàstica de Poblet, i també el seu entorn, el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, perquè també desenvolupen la seva activitat amb un major grau de respecte i cura vers el medi ambient.

Prova d’això en són per exemple els següents reportatges:

El medi ambient – Poblet, la sostenibilitat mil·lenària: El monestir de Poblet es va fundar fa gairebé nou segles. Però les arrels històriques no es contradiuen amb les innovacions més modernes i, entre elles, les mesures ambientals.

La gestió del bosc de PobletEl principal valor del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet és el bosc, inclòs en el Catàleg de Forests d’Utilitat Pública des del 1862.

Aquesta gestió inclou mesures ambientals innovadores tals com cobrar una taxa per a la caça de bolets amb la finalitat d’establir un punt de partida per la regulació de la recol·lecció dels bolets als boscos catalans des d’un punt de vista tècnic i com a possible estratègia per afavorir la gestió forestal i el desenvolupament rural.

%d bloggers like this: