El valor de l’arbre a l’entorn urbà i els seus beneficis ambientals, socials i paisatgístics

El valor de l’arbre
Durant molts anys, la vegetació en general, i els arbres en concret, s’han trobat de manera abundant en els entors rurals. Ara bé, només excepcionalment gaudien d’una consideració especial (un arbre enmig d’una plaça o un passeig arbrat), perquè no es consideraven necessaris. Ja se sap: en economia, quan un bé és abundant, té poc valor.

En un altre entorn, en les ciutats, després de la postguerra i sota la pressió immobiliària, s’imposava la construcció i els arbres eren uns mers destorbs. Així, tant en un àmbit com en l’altre, l’arbre no tenia la carta de ciutadania.

Ara, la majoria de la població viu en edificis envoltats de paviment i el verd comença a ser un bé escàs i, per tant, incrementa de valor per als ciutadans. Quin valor té l’arbre en el medi urbà?
Beneficis
Considerar l’arbre com un element ornamental l’ha banalitzat. La percepció generalitzada que l’arbrat i la vegetació urbana només serveixen per embellir el municipi n’ha devaluat la gestió.

Si mirem l’arbre com un recurs disponible per millorar el municipi, veurem que hi ha una gran varietat de respostes a les necessitats dels ciutadans.

Qualitat ambiental
L’arbre actua com un regulador ambiental del medi urbà: contribueix a la millora de l’aire i com a embornal de CO2, i alhora regula la reverberació tèrmica i lumínica provocada pels materials de la construcció.

Però no es tracta de quantificar els paràmetres ambientals des d’una perspectiva descriptiva, sinó de millorar l’habitabilitat de l’entorn urbà. Així com a l’arquitectura el concepte de confort forma part dels criteris de disseny, cal introduir aquest concepte en el disseny de l’espai públic per veure que l’arbre és l’element urbà que més hi contribueix.

Qualitat de vida

L’arbre és un referent que ens connecta amb altres formes de vida i amb la nostra memòria filogenètica. Per aquest motiu, la demanda d’espais verds no és una moda, sinó que respon a l’expressió d’una necessitat que està vinculada al valor simbòlic de la natura.

Hi ha diversos treballs científics que posen en evidència la importància que pot tenir la natura en un entorn urbà com a restauradora de la fatiga provocada per l’estrès de les ciutats, ja que els espais verds porten associada una millora de la salut mental i del benestar emocional de la ciutadania.

Qualitat social
La idea de ciutat està íntimament relacionada amb la idea de l’espai públic com un lloc  de trobada de la majoria de les funcions socials.

Els espais arbrats són llocs que possibiliten la diversitat d’usos, afavoreixen l’encontre i contribueixen a la cohesió social. És a dir, humanitzen l’espai urbà.

Qualitat paisatgística
L’arbrat pot actuar com a element organitzador de la trama urbana, com a coberta de les nostres xarxes viàries i per donar escala humana als edificis.

Els espais arbrats confereixen identitat, estructura i significat al paisatge urbà. Els arbres fan més amable la ciutat i hi donen coherència. De fet, un passeig arbrat, per exemple, pot ser el recurs urbanístic més eficient per connectar dues parts d’un municipi.

L’arbrat com a sistema urbà
Sense treure valor a l’arbre individual, sens dubte, la contribució més significativa a la ciutat prové de la trama arbrada. El conjunt de l’arbrat urbà com a tal constitueix un sistema, és a dir, un conjunt interrelacionat de parts amb identitat i valor propi. El sistema arbrat està constituït pel patrimoni arbori de la ciutat i el seu entorn. Com a sistema, estructura i cohesiona la ciutat i la relaciona amb la resta del territori.

Valor patrimonial
La plantació d’un arbre en els carrers, places i zones verdes d’una població no és una despesa per al municipi, sinó una inversió, és a dir, que si es comptabilitzessin tots els béns municipals, l’arbrat s’hauria d’incloure en l’immobilitzat i s’hauria de calcular el període d’amortització.

Aquest text és la introducció pública de la nova “Guia per a la selecció d’espècies de verd urbàarbrat viari” editada per l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona.

Prement a l’enllaç anterior podeu veure’n la seva presentació completa o bé accedir a la seva compra (cost 5 €).

Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis

Anuncis

La Fundació Santa Teresa i la Fundació Ginac molt per sobre de la mitjana de Catalunya en recollida selectiva

En motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, t’informem respecte al grau de recollida selectiva de residus a la nostra entitat i el del nostre entorn comarcal i municipal.

Quant més seleccionem, més es recicla i més prevenció de residus no valoritzables aconseguim!

Segons acaba d’informar l’Agència de Residus de Catalunya. La recollida selectiva bruta a les comarques de Tarragona, l’any 2011 va ser d’un 35,79% respecte el total de residus municipals generats, per sota de la mitjana de Catalunya que és del 40,62%. 

Si comparem aquestes dades amb les nostres de Fundalis, podem estar ben orgullosos de la nostra feina feta fins ara, ja que tal com reflectíem a les nostres Memòries de Sostenibilitat Ambiental 2011, a la Fundació Santa Teresa teníem una mitja d’un 81 % de recollida selectiva bruta (el doble que la mitja de Catalunya!), i a la Fundació Ginac una mitja d’un 58%.

De la Fundació Onada a l’any 2011 no disposàvem encara de suficients dades per fer aquest càlcul, però de ben segur que també hi vam aconseguir realitzar una recollida selectiva molt alta.

L’Agència de Residus de Catalunya també informa que els municipis de Calafell, el Montmell, el Vendrell, Querol, la Pobla de Mafumet i Creixell, són els municipis de les comarques de Tarragona que pitjor recollida selectiva van aconseguir el 2011, tots ells per sota del 17 %. En canvi El Pla de Santa Maria, l’Arboç, Roda de Barà i Bràfim, són dels que millor ho fan, tots ells per sobre del 65% de recollida selectiva el 2011.

Les comarques del Camp de Tarragona van generar un 3,74% menys de residus al 2011. Tanmateix, de mitjana, cada ciutadà d’aquestes comarques va generar 1,62 kg al dia de residus, xifra superior a la mitjana catalana que és d’1,47 kg/hab/dia.

Per comarques, la que va generar més residus per càpita va ser el Baix Penedès, amb una ràtio d’1,95 kg/hab/dia i la que menys l’Alt Camp, amb 1,29 kg/hab/dia.

Malgrat l’esforç d’organitzacions com la nostra, queda palès que encara hi ha molta feina de millora a fer a nivell domèstic, comercial, municipal i comarcal a una part del nostre territori, per tal d’assolir uns bons nivells de recollida selectiva de residus!

Clicka aquí per accedir a més informació sobre les dades de les comarques de Tarragona.

Què se’n fa de les nostres escombraries?

En motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, comparteixo amb vosaltres aquest audio d’aquesta interessant conversa emesa per Catalunya Ràdio entre Manuel Fuentes, conductor del programa, Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya, i Carles Salesa, director de la planta de tractament de residus del Maresme i director de l’Associació Catalana de Plantes Incineradores.

Durant la conversa analitzen la situació actual i les perspectives de futur respecte a la gestió de les escombraries, incloent referències a la manera de fer d’altres països. També surten les intervencions de diferents oients.

Què se’n fa de les nostres escombraries?. Audio de Catalunya Ràdio.

A casa com a la feina visualitza els teus residus

Des de MA Fundalis i en motiu de la Setmana Europea de Prevenció de Residus et recomanem el següent vídeo sobre els residus que generem a nivell quotidià i com els podem prevenir:

Aquest vídeo es mostrava a l’exposició “A casa com a la feina visualitza els teus residus” feta per als socis del Club EMAS (Associació d’organitzacions registrades EMAS a Catalunya) .

Activitats de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Del 19 al 25 de novembre.

impacte visual setmana europea 2012

Del 19 al 25 de novembre es celebra la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, amb múltiples activitats de sensibilització per tal de:

  • Donar a conèixer estratègies de reducció de residus i la política de la Unió Europea i dels seus Estats membres en aquesta matèria.
  • Fomentar accions sostenibles per reduir els residus arreu d’Europa.
  • Fer públic les tasques dutes a terme pels diversos actors mitjançant exemples concrets de reducció de residus.
  • Fer canviar el comportament quotidià dels europeus (consum, producció).

És per això que des del Bloc de Medi Ambient de Fundalis, ens volem afegir a la difusió de les activitats de la jornada i als seus objectius, tot publicant durant la setmana diverses entrades relacionades amb la prevenció de residus i facilitant-vos el següent llistat resumit de les diferents activitats relacionades que s’organitzen en el nostre territori:

Activitats anunciades de la Setmana de Prevenció de Residus 2012 al territori Fundalis

Segueix el nostre bloc durant aquesta setmana i visita els articles relacionats amb la prevenció de residus que anirem publicant.

O també pots consultar altres activitats a la web de l’Agència de Residus clicant aquí. 

Medi Ambient Fundalis

19è Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient. Barcelona

Comença el FICMA! “on la realitat supera la ficció”

Comença el 19è Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient (FICMA) a Barcelona, del 5 a l’11 de novembre, ¡una cita que no et pots perdre!

Logo FICMA

Clicka aquí per accedir a la web del festival.

Hi podràs veure pel·lícules i documentals tals com:

Sobre ruedas, el sueño del automovil.

En poc més d’un segle, l’automòbil ha transformat completament la nostra forma de vida. En molts aspectes, els vehicles de motor tenen prioritat davant de les persones, arribant a ocupar de mitjana el 62% de l’espai públic urbà.
No en va, moltes famílies dediquen més espai a l’aparcament del seu automòbil que a l’habitació dels seus fills. Consagrar tant espai al mitjà de transport menys eficient ha transformat la nostra manera d’entendre el carrer. Aquesta pel·lícula examina les implicacions de la nostra història d’amor amb l’automòbil.

– Im fluss des lebens.

Im fluss des lebens és un documental sobre l’equilibri al nostre planeta entre la naturalesa, l’ésser humà, la política i l’economia. El “Caminant de molts mons” Gregor Sieböck, ens porta a un viatge a la “Patagònia Màgica”, on en base al megaprojecte de preses de la companyia Hidroaysén analitzem el paradigma del creixement econòmic com a únic indicador de la qualitat de vida. Complexes interconnexions que entrellacen la nostra societat de consum global, on sembla que donar empenta al creixement material i a la riquesa financera constitueix l’única resposta de part de la política i l’economia als clams sembradors de pànic respecte a una crisi.
Mostrant la increïble bellesa de la natura salvatge patagònica i l’exemple d’algunes persones que estan seguint “el seu propi camí” amb el simple desig de viure en harmonia amb la terra i amb si mateix, el documental Im fulss des lebens al·ludeix a la necessitat urgent d’un canvi paradigmàtic.

– Silent snow

Les planes blanques de l’Àrtic són un exemple eminent de la bellesa verge de la naturalesa: un no-res inabastable on només poques persones saben com sobreviure. Però un assassí silenciós està destruint la comunitat inuit a Groenlàndia. Els residus químics de tot el món s’acumulen aquí invisiblement, enverinant els habitants. Per les corrents oceàniques i a través de la neu, pesticides com el DDT viatgen cap al nord, causant malaltia i mort prematura. A Silent Snow, un grup experimentat d’inuit comença una perillosa expedició amb gossos de trineu a través de la seva terra estèril. Paral·lelament a l’expedició polar, la pel·lícula segueix a una jove groenlandesa (Pipaluk Knudsen-Ostermann) en el seu viatge al voltant del món per trobar les causes de la contaminació que està enverinant silenciosament el seu poble. El seu viatge la porta a tres continents diferents, on s’enfronta als conflictes d’interessos quan es tracta de guanys a curt termini i solucions beneficioses per a l’agricultura, la indústria i la salut.

– Trashed

Jeremy Irons es troba a la platja del costat de la ciutat libanesa de Sidó. Per sobre d’ell, s’eleva una muntanya d’escombraries, una monstruositat pul·lulant de residus hospitalaris i domèstics, líquids tòxics i animals morts, el resultat de trenta anys de consum d’una petita ciutat de quantes al món? Cada dia, es llancen els residus a la part superior de la muntanya, la runa cau cap al costat, cap al blau de la Mediterrània. Envoltat d’una vasta extensió d’ampolles de plàstic, un desemparat Jeremy Irons mira l’horitzó. “Atroç”, murmura. En el nou documental Trashed, una producció de Blenheim Films, produïda i dirigida per la cineasta britànica Candida Brady, Irons es proposa descobrir l’abast i els efectes del problema de les deixalles a nivell mundial, tot viatjant per tot el món a belles destinacions afectades per la contaminació. Aquest és un viatge d’investigació minuciós i valent que ens porta de l’escepticisme a la tristesa i de l’horror a l’esperança.

 

%d bloggers like this: