Dia Mundial de la Vida Salvatge

Aquesta setmana s’ha celebrat el Dia Mundial de la Vida Salvatge.

Dia Mundial de la Vida Salvatge

Alguns consells de com involucrar-s’hi:

1- Parla sobre la natura i la vida salvatge amb els nens i amics

2- Visita el zoo, el museu de biologia, un jardí botànic, un parc nacional o una exposició de fotos de natura.

3- Pinta, dibuixa, fotografia la natura i comparteix-ho

4- Dóna suport a projectes locals de conservació de la natura

5- Mira una peli o documental sobre vida salvatge, especialment sobre els elefants:  http://www.internationalelephantfilmfestival.org/

Si voleu més informació del per què d’aquest dia i dels recursos generats ho podeu trobar a:

 

http://www.wildlifeday.org/

https://www.flickr.com/photos/worldwildlifeday/

Des de Fundalis promovem i executem projectes locals de conservació de la natura, tals com aquests executats l’any passat:

https://mediambientfundalis.wordpress.com/2015/06/17/les-entitats-de-fundalis-portaran-a-terme-3-nous-projectes-ambientals-i-socials-al-territori/

A destacar, a nivell de conservació de la vida salvatge, el projecte executat per la Fundació Onada, de Millora i conservació dels gorgs del riu Gaià per a la proliferació de l’espècie autòctona de la tortuga de rierol, al tram entre el Catllar i la Riera de Gaià, consistent en l’eliminació d’espècies al·lòctones, eliminació de petits abocadors, millora de l’accessibilitat entre els gorgs per afavorir els moviments de la tortuga i en general la realització de tasques mediambientals dirigides per els ambientòlegs de la plataforma salvem el riu Gaià.

Debat: El canvi climàtic i els nostres vins (04/02/2016)

Què és el canvi climàtic? Com ens afecta en general i en concret al Penedès? Què s’ha decidit a París? Què podem fer a escala local?

Amb les intervencions de:
Dani Ramírez (Meteoròleg de TV3)
Jordi Cuyàs (Vineyards for heat)
Albert Bel (Miguel Torres, SA)
Xavier Vidal (Escola de Viticultura)
Moderat per la periodista Maria Josep Picó i amb l’assessorament científic del meteoròleg Francesc Mauri.

Activitat gratuïta oberta al públic, amb aforament limitat, organitzada per la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Sadurní i la Xarxa de Ciutats i Pobles de cap a la Sostenibilitat, amb la col·laboració de Diputació de Barcelona

Canvi climàtic i vins

Lloc: Casal d’Entitats
Hora: 18 h
Preu: Gratuïta
Font: Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia

12 mesos 12 posts, mantenint actiu el bloc de medi ambient!

Després de 12 mesos i 12 posts, el bloc de medi ambient ha rebut 570 visites, essent el segon any de més visites en gairebé 4 anys de bloc!

Només aquest mes de desembre hem tingut més de 100 visites!  🙂

Entrades 2015

Les entrades més vistes han estat:

La Fundació Santa Teresa millora diferents espais enjardinats del Baix Penedès

DMMA. L’aigua, un recurs vital.

En 4 anys, allò que ha despertat més interès han estat les entrades sobre Bones Pràctiques Ambientals, sobretot les de reutilització de residus, tot i que darrerament van guanyant interès les de mobilitat sostenible.

L’entrada que ha tingut més visites durant aquests 4 anys ha estat:

BPA: Reutilització de palets en parets verticals

I les publicacions més compartides a facebook, linkedin i twiter han estat:

Top shares

Us animo a publicar i compartir aquí aquelles Bones Pràctiques Ambientals que porteu a terme a la vostra feina o activitat, o a casa o en el vostre lleure, o bé també, aquelles notícies i informacions ambientals locals o del nostre entorn que considereu d’interès.

I si només només compartir una imatge o un comentari!? …segur que rebrien una bona acollida!

Gràcies a tots i recordeu que també podeu subscriure’s a aquest bloc anant a dalt a la dreta a:

Followers

Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.

Una vegada hi havia una costa daurada…

Es preveu que el nivell del mar l’any 2100 hagi pujat 1’8 metres, segons el pitjor escenari, o +0’88 metres segons un escenari mig.

Segons el següent documental, des d’ara i fins l’any 2050 es preveu que entre 50 i 200 milions de persones s’hauran hagut de desplaçar a causa de l’increment del nivell del mar. Els habitants d’aquesta illa ja ho han hagut de fer:

Documental: “Una vegada hi havia una illaPèrdua de sorra

Ja en les darreres dècades, la línia de costa del 70% de les costes catalanes ha retrocedit una mitja de -0’7 m anuals. Aquest retrocés anirà a més, i es preveu que a la Costa Daurada és on hi hagi un major efecte de retrocés i per tant en la seva capacitat de càrrega recreativa actual, la qual no es podrà mantenir sense prendre mesures.
Una parella d’usuaris acostuma a ocupar entre 4 i 9 m2 de platja. Estaran plenament disponibles? Potser la gent ja no podrà utilitzar les platges de la mateixa manera de com ho fa ara? La platja serà un bé escàs? Podrà continuar essent d’ús “il·limitat i gratuït”? S’hauran d’establir en alguns llocs regulacions temporals d’ús de l’espai de la mateixa manera com ja es fa amb l’aparcament de vehicles?

Funció recreativa
A més a més, al reduir-se l’amplada de les platges, al litoral de la Costa Daurada s’incrementaria el risc de veure’s més afectat per l’efecte dels temporals, afectant a zones urbanitzades i a infraestructures, com ja succeeix ara a diferents platges del Maresme i la Selva.

Temporal

Quins costos tindrà tot això?

Segons els experts, la solució d’aportar més sorres es demostra que no és viable, ja que és un bé escàs i no hi haurà prou diners, prou energia ni prou sorra per protegir-ho tot i arribarà un moment que caldrà decidir com a societat, cap a on es vol anar: interessa protegir les platges de més valor natural? Les més turístiques? Les que tenen a prop la via del tren?

Recàrrega necessària

 

A la província de Tarragona és a on més metres cúbics de sorra s’estima que caldria recarregar per a recuperar la sorra que es vagi perdent i per poder mantenir la capacitat turística i la defensa de les infraestructures i urbanitzacions actuals

 

 

 

En una altra entrada d’aquest bloc ja parlàvem de la problemàtica de la sorra de platja com a bé escàs.

Una predicció molt visual és la de la següent seqüència d’imatges, del que li pot passar al delta de l’Ebre si el nivell del mar s’incrementa fins a 1 metre:

Retrocediment Delta de l'Ebre
Un dia algú parlarà que “Una vegada hi havia una costa daurada”?
Daniel Calveras. Medi Ambient Fundalis.
 Fonts d’informació:
Documents d’aquesta jornada:
Notícies als mitjans:

El repte del canvi climàtic, una prioritat?

Mentre ens mantenim preocupats pels efectes i de com sortir de l’actual crisi econòmica, els científics alerten que el temps per evitar un canvi climàtic potencialment catastròfic s’està acabant i que és urgent canviar de model energètic i socioeconòmic aquesta mateixa dècada.

Coincidint amb la Conferència de París sobre el Canvi Climàtic, Televisió de Catalunya ofereix diferents documentals relacionats amb el canvi climàtic sota el lema “El repte del canvi climàtic”.

Podeu accedir a ells anant aquí: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-repte-del-canvi-climatic/coleccio/3630/

Alguns d’aquests documentals i ressenyes són:

2100, com serà el clima?

Les previsions dels científics sobre el clima de la Terra a finals d’aquest segle fan esgarrifar. Com serà la Terra l’any 2100? Fins a quin punt es pot descontrolar, el clima? Ens podrem adaptar al canvi climàtic? Serem tots iguals davant de les amenaces que presenta? El clima és una maquinària complexíssima, però els científics que l’estudien ho tenen molt clar: si no deixem d’emetre gasos d’efecte hivernacle, nosaltres mateixos i les pròximes generacions ho tindran difícil per viure a la Terra.

Alimentació i canvi climàtic

Fruit del canvi climàtic es preveu que hi haurà problemes de subministrament d’aliments abans del 2050. Els climatòlegs alerten que cal un sistema alimentari de proximitat, no emissor de gasos i més resistent a la meteorologia extrema

L’amenaça del gas metà

Les regions àrtiques amaguen en el seu gel permanent una bomba climàtica que amenaça d’esdevenir l’epicentre del canvi climàtic: es tracta del gas metà atrapat en aquest territori. L’augment de les temperatures està fonent el gel i això permet l’alliberament d’aquest gas d’efecte hivernacle, qué té 25 vegades la capacitat d’escalfament del CO2.

Quant d’espai públic deixem apropiar als cotxes?

walking illustrationA la majoria de poblacions del Camp de Tarragona, l’espai dedicat al vehicle privat s’ha anat incrementant en detriment del dedicat a altres formes de desplaçament produint-se una important apropiació funcional de l’espai públic.

És coherent i sostenible aquesta apropiació funcional?

Actualment, el mitjà de transport més emprat al Camp de Tarragona en dia feiner és el transport privat, en un 47,7%, seguit del mode no motoritzat en un 46,4%. El 5,9% restant es realitza en transport públic. En dissabtes i festius l’ús del vehicle privat al Camp de Tarragona s’incrementa fins al 60%.

Font: Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya

Però en canvi, quant ocupa realment el vehicle privat en les nostres poblacions ? Només el 47%? el 60%? …o potser més aviat els nostres carrers s’assemblen molt als d’aquesta imatge gràfica?

Quant d’espai tenim dedicat a la mobilitat i accessibilitat a peu, en bicicleta o en transport públic?

Quins altres impactes genera actualment el vehicle privat?

Hi ha altres models possibles?

…vet-ho aquí unes altres imatges molt descriptives:

20486572901_054d0bc78b_z

Font: La (amigable) imagen de una ciudad sin coches, retratada en un gif

 

regnbuepladsen-copenhague-dinamarca-528x503Copenhague, Dinamarca

padre-alonso-de-ovalle-santiago-chile-528x503

Lisboa, Portugal

av-duque-de-avila-lisboa-portugal-528x502

Santiago de Chile, Xile

Font: Así eran y así son: ciudades que han pensado en las personas

 

2015 SMSS_baner_twitter_1500x500Potser només és qüestió d’aplicar aquest lema?

Font: Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2015

 

Daniel Calveras. Comitè de Medi Ambient

Nou aparcament de bicicletes a la Fundació Santa Teresa

La Fundació Santa Teresa ha renovat les places d’aparcament de bicicletes a les seves instal·lacions de la carretera de Santa Oliva (El Vendrell).

S’han instal·lat 14 places d’aparcament en forma de U invertida, que permeten una millor subjecció de les bicicletes, més funcional i més segura.

El personal de manteniment intern de la Fundació ha dissenyat, muntat i instal·lat els nous aparcaments, a partir de la compra de les peces simples i tubs a la ferreteria, enlloc de comprar l’aparcament ja fabricat i muntat a un proveïdor extern, estalviant així en compres externes i generant una feina i producte propi amb un bon acabat.

Aparcament bicicletes

Et convidem a utilitzar-lo!

L’ús de vehicles privats a base de combustibles fòssils genera una important emissió de gasos d’efecte hivernacle i contaminació ambiental directa,  als quals cal posar fre si no es vol que el canvi climàtic produït per aquests sigui insostenible cara a la nostra mateixa generació.

Alguns articles relacionats d’aquest bloc:

BPA: Mobilitat sostenible cap a la feina

El futur de la mobilitat urbana al Vendrell i a Valls

– La qualitat de l’aire

– Un aire més net per a tothom

Els nivells de CO2 més elevats en 3 milions d’anys

 

Medi Ambient Fundalis
Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 217 other followers

%d bloggers like this: